diumenge, 21 de desembre de 2014

ANC: "Crisis internes" i candidatures



Ahir vam tenir plenari del Secretariat Nacional de l'ANC. Una reunió profitosa amb un magnífic debat intern sobre la situació política actual. 

Ho he dit per activa i per passiva: malgrat els titulars i els rumors malintencionats no hi havia (i evidentment no hi ha) cap mena de divisió, ni molt menys de crisi interna a l'Assemblea. Ahir, en el plenari, va quedar demostrat una vegada més i en vam sortir, si cal,  més reforçats, més convençuts i més units que mai de cara al nostre únic objectiu. 

Els mitjans d'aquestes darreres setmanes han anat plens de rumors, de notícies arribades "de fonts ben informades" i de titulars cridaners. Avui, fent un repàs als mitjans, em torno a sorprendre d'alguns d'aquests titulars i continguts. Em sorprèn que es diguin coses com "L'ANC opta per retirar-se del debat sobre la llista unitària" o bé " a partir d'ara es "prioritzarà més el quan -és a dir, la data- de les eleccions que no pas la fórmula triada pels partits sobiranistes per concórrer-hi". 

Em sorprèn perquè l'estratègia de l'ANC ha sigut sempre la mateixa i que va quedar molt ben reflectida en la Declaració de Cornellà: "Aquest enfortiment (polític i social) ha de ser el resultat d’un treball col·lectiu que persegueixi la cerca dels punts de coincidència i comenci per definir el “què” i el “com” per decidir, a continuació, el “quan” i només en última instància el “qui”.

Em sorprèn perquè sembla que l'Assemblea hagi estat tot aquest temps entestada a treballar en com ha de ser la candidatura o candidatures... I em remeto a mi mateix en l'article Escoltar la gentCentrem-nos, doncs i per començar, en aquests què i per què. Esforcem-nos a trobar punts de confluència que, n’estic segur, són molts més dels que aparentment pot semblar que existeixin. No hi posem el com, i encara menys el qui, per damunt de les prioritats reals que són unes altres.

I hi torno de nou en Exigim perquè hi tenim dret! L’acord i el consens són possibles, cal començar a parlar sobre el QUÈ i el PER QUÈ d’aquestes eleccions. [...] Una vegada s’arribi al consens entre tots els actors polítics i socials, caldrà enfrontar-se al tema del COM.

I darrerament en Tres peus al gat...A més, MAI, MAI, MAI (ho poso en majúscules per remarcar-ho bé) hem parlat amb CAP partit polític de candidatures. Hem parlat i parlem sobre el QUÈ (que també està ben citat en la nostra Declaració) QUÈ volemQUÈ hem de fer després d'aquestes eleccions. Aquest és el gran tema. Aquest és el tema cabdal.

Si heu arribat fins aquí, encara podeu trobar altres informacions, per exemple a Vilaweb,  Les llistes i el full de ruta o també a l'entrevista del passat 18 de desembre.

Aquesta és la realitat. Una realitat que ha volgut ser tergiversada per alguns, manipulada per altres i recollida per molts mitjans, pressuposo que amb tota la bona fe i amb la intenció periodística d'informar el lector. 

Aquesta és la realitat. Primer de tot, abans de res, parlem i consensuem un Full de Ruta comú. La resta sempre serà més fàcil i, en tot cas, ja no tindrà tanta importància.

1 comentari :

  1. La situació és aquesta:

    Després de quasi dos anys patín per si podríem o no contar nos el 9N,vaig viure com a voluntari amb gran emoció aquell dia, que va ser com treu rens una espina clavada, vaig passar el dia aguantar les ganes de plorar degut a la càrrega emocional de la fita que estàvem assolin.

    La victoria va ser possible només gràcies a la voluntat i la implicació de la societat civil, aquesta es l'anima del procés (per què va ser una victoria com mai havíem tingut)

    Ara sabem quants som (som molts) però en volem ser més, volem que aquest projecte nacional (no nacionalista e inclusiu) sigui el projecte d'un poble orgullós capaç d'afrontar qualsevol repte que es proposi.

    Com va dir el President: Catalunya es va mirar i es va agradar ací mateixa.Però com a societat en procés de maduració no em de perdre de vista les nostres debilitats però el que sobretot no em de fer mai és deixar de reconèixer les nostres virtuts.

    Som un poble capaç de portar la lluita allà on calgui:

    Ningú pot dir nos qui som,per què la identitat és un acte de llibertat, si hi ha un valor sobre el que es fonamenta la identitat catana aquesta es la llibertat amb majúscules.Som per què volem ser.

    Quina societat dividia es donaria la mà en una cadena de més de 400 quilòmetres unin d'una punta a l'altre del país?

    Quina societat dividida es mobilitzaria per vestir la seva capital amb els colors de la Senyera amb una participació de més de 2.000.000 de persones?

    Quina societat seria capaç d'organitzar un 9N sota l'amenaça de l'estat que el persegueix institucionalment, tant al seu poble com als seus representants polítics?

    D'una cosa estic ben segur, el Procés el vam començar nosaltres i nosaltres l'acabarem,a pesar de la poca talla dels nostres polítics, per què res pot aturar la voluntat un poble que clama per la seva llibertat.

    La llibertat són els fonaments de la nostra comunitat indestructible, venim de molt lluny i arribàrem fins on nosaltres ens proposem.

    Visca Catalunya Lliure.

    ResponElimina