Tres peus al gat. Resposta oberta a candidatures i llistes.

Resposta oberta a alguns dels comentaris que darrerament van apareixent a les xarxes socials i en alguns mitjans de comunicació: 

Sempre que un ho vol, es poden buscar els tres peus al gat.. I els tres peus al gat en aquest cas es diuen candidatures i llistes.

Companys i companyes.... ja no sé com dir-ho... la candidatura unitària de què parla la Declaració de Cornellà de l'ANC no és la llista de Mas! 

La candidatura unitària de l'ANC, que, per cert, figura en els nostres fulls de ruta des de fa més d'un any i mig, és una candidatura que reculli totes les sensibilitats polítiques i socials de l'independentisme. Així ho expressa molt clarament la Declaració. El que tingui interès a veure en això un suport a Mas i a CDC té una mirada política molt curta..

A més, MAI, MAI, MAI (ho poso en majúscules per remarcar-ho bé) hem parlat amb CAP partit polític de candidatures. Hem parlat i parlem sobre el QUÈ (que també està ben citat en la nostra Declaració) QUÈ volem, QUÈ hem de fer després d'aquestes eleccions. Aquest és el gran tema. Aquest és el tema cabdal. 

QUÈ VOLEM FER AMB AQUESTES ELECCIONS?  Govern d'unitat o de concentració? Declaració de sobirania? Negociacions amb l'Estat i la Comunitat internacional? Inici d'un procés Constituent? Com hauria de ser aquest procés Constituent?Referèndum que confirmi la independència o referèndum que aprovi la Constitució? Com s'haurà de governar aquest país durant aquest període de transició? Quin tipus de polítiques haurà d'aplicar un Govern d'unitat, si és el que finalment es decideix com  a millor?  

Aquestes són les preguntes. Aquests són els gran temes a debatre, a discutir, a negociar. És el que fem des de l'ANC,

Si aconseguim un gran acord sobre aquest QUÈ... tindria tanta importància el COM? I si algú considerés que la té, ja ho discutirem després del que realment interessa. El que realment interessa a la gent. El que realment interessa a l'ANC.  

I un apunt per acabar.... Deia en un article del 18 de novembre, Sensacions agredolces    

Són només sensacions, intuïcions, si ho voleu... però crec que més d’un voldria que l’ANC abandonés la seva posició d’actor polític en tot aquest procés. Crec que més d’un desitjaria que l’ANC es dediqués exclusivament a una feina de dinamització per aconseguir aquest mig milió de vots que encara ens falten per anar del tot tranquils. Crec que més d’un voldria que la feina de l’ANC en aquest post 9N fos simplement això i deixés que la política la fessin els polítics.

Algú, alguns, voldrien que realment hi hagués una crisi interna a lAssemblea, que hi hagués una divisió que permetés bloquejar d'alguna manera la força de la gent que està representada en l'Assemblea. 

Estiguem, doncs, be atents i amatents.