dimecres, 11 de febrer de 2015

Avui el cor em fa mal

Te n'has anat, Lluís, i avui a l'ANC ens sentim una mica orfes. 

Te n'has anat i avui el cor em fa mal i tinc necessitat d'escriure per recordar-te a tu i a tots els que ens han precedit en aquesta llarga lluita per la llibertat. 

Necessito recordar el que tu mateix ens deies en la teva carta oberta, enviada des de l'hospital poc abans del 9N i en què, amb el teu coratge i optimisme habituals, ens animaves a anar a votar: "Ara és l'hora de pensar sobretot en els qui no ho podran fer i hi han deixat la pell."  

A principis de 2010, vaig rebre una trucada d'una persona de confiança que em convidava a formar part d'un nou projecte independentista. El nom provisional que se li va donar va ser el de Moviment Independentista que, més tard, va prendre un nom ara molt conegut: Assemblea Nacional Catalana.

Va ser l'inici de 5 anys extraordinaris, meravellosos... I a hores d'ara, quan algú em pregunta què és el millor que m'ha passat durant aquests 5 anys, quina ha estat la millor experiència viscuda, sempre dic el mateix: la gent... conèixer tanta gent, gent que alhora ha estat i és extraordinària, meravellosa, increïble...

I entre aquesta gran quantitat de gent, els companys i companyes del Secretariat Nacional amb qui hem compartit tantes hores, tants debats, tantes discussions, tanta feina... i tants sentiments i sensacions, de vegades contraposades.

I quan perds definitivament algun d'aquests companys, meravellós, extraordinari, increïble... el cor et fa mal. Així ens va passar l'estiu passat, quan vam perdre en Santi Pons, de Vic i ara ens torna a passar amb en Lluís Ballús de Berga.

Em fa mal el cor.... Perquè amb en Santi i amb en Lluís,  amb tota aquesta gent, extraordinària, meravellosa, increïble hem fet el mateix camí que ens recordava Màrius Torres en la seva Cançó a Mahalta:

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels
Fem el mateix camí sota els mateixos cels

Lluís, company, amic... el cor avui em fa mal... i et recordo i t'enyoro... us recordo i us enyoro...

I sento, com en el poema, "com si em seguís, el vostre batec suau."


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada