Un any sense en Lluís Ballús

Benvolguts,

Potser ja sabeu que estic passant uns moments molt difícils i delicats.

Tanmateix, això no m'impedeix que tingui moltes ganes que el 9-N sigui tot un èxit. És per això que us demano de tot cor que aneu a votar. Que voteu per dignitat, ara és la nostra hora.

Ara és l'hora de pensar sobretot en els qui no ho podran fer i hi han deixat la pell.

Ara és l'hora de pensar també en el vostre futur i en el futur dels nostres fills i néts.

Tots es mereixen un país net i nou.

Recordem que nosaltres tenim Catalunya, però que Catalunya només ens té a nosaltres i ara ens necessita a tots.

Lluis Ballús Planas

Metge i membre del secretariat nacional de l'ANC

Aquesta és la carta que poc abans del 9 de novembre de 2014, Lluís Ballús, públicament, adreçava a tots els seus conciutadans.  

Avui fa un any que en Lluís ens va deixar. En Lluís Ballús, independentista, company de l'ANC i amic. 

Vaig tenir l'honor i el plaer de poder compartir amb ell moltes hores de feina al Secretariat Nacional de l'ANC i també molts moments d'il·lusió i d'alegria. Moments inoblidables com el 2012 a Barcelona, la gran cadena humana del 2013 i la V baixa de la Gran Via i Diagonal. Moments inoblidables al seu estimat Pi de les Tres Branques... actes... dinars, sopars i sobretaules en què no feia més que abocar-nos immenses dosis d'il·lusió i d'esperança en el futur.

En la cerimònia del seu comiat ens va deixar el seu darrer missatge: les notes de La Moixeranga, per recordar-nos que la Nació completa va més enllà del Principat; i les dues banderes estelades, estel vermell, estel blanc, que cobrien el fèretre...símbol de la imprescindible unitat de l’iindependentisme, més enllà de partidismes, més enllà d’ideologies.

Gràcies per tot, Lluís... per la teva amistat, pel teu optimisme, pel teu treball incansable pel país, per la teva lluita per la llibertat... Sempre et recordarem.

I em veureu caminar cap a l’atzur, asseure’m enmig dels déus, davant el festí d’estrelles...

Et trobem a faltar...

Avui el cor em fa mal

Te n'has anat, Lluís, i avui a l'ANC ens sentim una mica orfes. 

Te n'has anat i avui el cor em fa mal i tinc necessitat d'escriure per recordar-te a tu i a tots els que ens han precedit en aquesta llarga lluita per la llibertat. 

Necessito recordar el que tu mateix ens deies en la teva carta oberta, enviada des de l'hospital poc abans del 9N i en què, amb el teu coratge i optimisme habituals, ens animaves a anar a votar: "Ara és l'hora de pensar sobretot en els qui no ho podran fer i hi han deixat la pell."  

A principis de 2010, vaig rebre una trucada d'una persona de confiança que em convidava a formar part d'un nou projecte independentista. El nom provisional que se li va donar va ser el de Moviment Independentista que, més tard, va prendre un nom ara molt conegut: Assemblea Nacional Catalana.

Va ser l'inici de 5 anys extraordinaris, meravellosos... I a hores d'ara, quan algú em pregunta què és el millor que m'ha passat durant aquests 5 anys, quina ha estat la millor experiència viscuda, sempre dic el mateix: la gent... conèixer tanta gent, gent que alhora ha estat i és extraordinària, meravellosa, increïble...

I entre aquesta gran quantitat de gent, els companys i companyes del Secretariat Nacional amb qui hem compartit tantes hores, tants debats, tantes discussions, tanta feina... i tants sentiments i sensacions, de vegades contraposades.

I quan perds definitivament algun d'aquests companys, meravellós, extraordinari, increïble... el cor et fa mal. Així ens va passar l'estiu passat, quan vam perdre en Santi Pons, de Vic i ara ens torna a passar amb en Lluís Ballús de Berga.

Em fa mal el cor.... Perquè amb en Santi i amb en Lluís,  amb tota aquesta gent, extraordinària, meravellosa, increïble hem fet el mateix camí que ens recordava Màrius Torres en la seva Cançó a Mahalta:

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels

Fem el mateix camí sota els mateixos cels

Lluís, company, amic... el cor avui em fa mal... i et recordo i t'enyoro... us recordo i us enyoro...

I sento, com en el poema, "com si em seguís, el vostre batec suau."

Lluís Ballús: l'ANC i l'independentisme està de dol

Avui, ens ha arribat la terrible notícia que malauradament estàvem esperant. Avui he perdut, hem perdut, un gran company i amic, en Lluís Ballús de Berga. Em considero molt afortunat  de poder-lo haver conegut i d'haver compartit amb ell uns anys tan meravellosos. 

En Lluís, home valent, coratjós i optimista no ha pogut guanyar aquesta personal batalla que lliurava des de feia molt de temps. Tampoc podrà veure el final de la batalla col·lectiva que vam començar a lliurar ja fa molts anys. Nosaltres sabem quin és el millor homenatge que li podem retre: Acabarem la feina que tots junts vam començar.  

Lluís, amic... sempre viuràs en el record dels que vam tenir la sort de conèixe't i de compartir tantes experiències. Sempre estaràs amb nosaltres.

“Aquells que naixeran després de nosaltres, en aquest món on els cants no són sinó ranera, llançaran un sospir cap a mi, que estimava amb angoixa profunda, cap a tu, oh Desig meu. En el demà, que la sort fila i trena, els éssers futurs no ens oblidaran.

Els dies onejants que la claror matisa, les nits de perfum eternitzaran els nostres estremiments, la nostra ardent sofrença i el nostre bes.

I em veureu caminar cap a l’atzur, asseure’m enmig dels déus, davant el festí d’estrelles...”