Article publicat a Tribuna.cat
“Una papallona
que, amb el seu aleteig, agita l’aire de Pequín avui, pot desencadenar en una
tempesta el mes que ve a Nova York.”
Aquesta frase de l’escriptor i periodista
James Gleick és coneguda popularment com “l’efecte papallona”, que exemplifica
metafòricament que qualsevol petita qualsevol petita
pertorbació, o error, en les condicions inicials del sistema pot tenir una gran
influència sobre el resultat final.
Ja fa setmanes que el calendari de l’ANC presenta
tres dates marcades en vermell: 24 de maig, 11 de setembre i 27 de setembre.
Tres dies estretament lligats perquè tot el que passi,tot el que ja està
passant, a partir d’avui influirà de manera decisiva en cadascuna d’aquestes
dates i, encara més, en el procés posterior al 27S.
L’Assemblea ha convocat un acte important
per al proper divendres 27 de febrer. Serà l’acte de rellançament de
l’Assemblea després d’uns mesos dedicats a una tasca de caire més intern, més
discret, una feina que s’ha mogut més dins de la cuina que no pas en el
menjador principal i que alguns han volgut desprestigiar.
Per guanyar el 27S, l’Assemblea ha de
tornar a liderar el procés de forma decidida i ferma. Liderar a través de la
il·lusió i el convenciment. Liderar a través de propostes i accions. Liderar a
través d’un missatge clar i contundent.
Els tres grans eixos del nou Pla
d’Actuació aprovat centren l’activitat de l’Assemblea: incidència política
(nacional i internacional), incidència social i mobilització social. Aquests
grans eixos seran el marc en què s’encabirà i desenvoluparà l’acte del 27 de
febrer.
Uns mesos en què caldrà remarcar i deixar
ben clar que no hi haurà progrés social sense independència, perquè la
independència és l’autèntica revolució del canvi polític, econòmic i
social.
La primera etapa d’aquest breu recorregut
que ens queda fins al 27S són les eleccions municipals. Des de l’ANC plantejarem
de manera clara el nostre posicionament polític que començarà amb la campanya
“Els ajuntaments per la independència”. Les municipals no poden ser cap parèntesi
en el procés, ans al contrari, han de significar-ne la consolidació inequívoca
i una nova plataforma de llançament fins al 27S.
El paper nacional que històricament ha
tingut el municipalisme ha estat important i moltes vegades decisiu. Hi ha
hagut moments històrics en què els ajuntaments han esdevingut claus en la
definició del futur de Catalunya. Així va ser amb la Mancomunitat i amb la llei
que la va fer possible. Així va ser el 14 d’abril de 1931, quan unes eleccions
municipals van comportar el final de la monarquia i la constitució de la
República.
Darrerament hem tingut una bona mostra de
la gran importància dels municipis en el futur nacional i social. Va ser el 4
d’octubre de l’any passat, al Palau de la Generalitat, quan gairebé la
totalitat dels alcaldes i alcaldesses del nostre país van fer una gran
demostració de força i unitat entorn de la consulta del 9N.
Els ajuntaments són cabdals en aquest
procés d’emancipació nacional. Són el primer graó de les nostres institucions i
la representació més autèntica, a escala local, de la voluntat popular. Són els
que poden recollir i expressar millor els anhels de benestar, de llibertat, de
democràcia i de justícia social dels ciutadans que representen.
Les eleccions municipals esdevindran clau
en el conjunt del procés. Les municipals i els resultats que se’n derivin seran
una de les papallones que agitarà l’aire i que acabarà desencadenant la
tempesta democràtica, la tempesta independentista del 27S.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada