Avui, ens ha arribat la terrible notícia que malauradament estàvem esperant. Avui he perdut, hem perdut, un gran company i amic, en Lluís Ballús de Berga. Em considero molt afortunat de poder-lo haver conegut i d'haver compartit amb ell uns anys tan meravellosos.
En Lluís, home valent, coratjós i optimista no ha pogut guanyar aquesta personal batalla que lliurava des de feia molt de temps. Tampoc podrà veure el final de la batalla col·lectiva que vam començar a lliurar ja fa molts anys. Nosaltres sabem quin és el millor homenatge que li podem retre: Acabarem la feina que tots junts vam començar.
Lluís, amic... sempre viuràs en el record dels que vam tenir la sort de conèixe't i de compartir tantes experiències. Sempre estaràs amb nosaltres.
“Aquells que naixeran després de nosaltres, en aquest món on els cants no són sinó ranera, llançaran un sospir cap a mi, que estimava amb angoixa profunda, cap a tu, oh Desig meu. En el demà, que la sort fila i trena, els éssers futurs no ens oblidaran.
Els dies onejants que la claror matisa, les nits de perfum eternitzaran els nostres estremiments, la nostra ardent sofrença i el nostre bes.
I em veureu caminar cap a l’atzur, asseure’m enmig dels déus, davant el festí d’estrelles...”
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada