dijous, 9 de juliol de 2015

Santi Pons, vigatà de l'any. Sempre a prop del cor.



Aviat farà un any....

El mes d’agost de 2014 ens va arribar una notícia colpidora: la mort d’en Santi Pons, advocat, membre fundador de l’ANC d’Osona i un dels principals activistes del 13D. I per damunt de tot, per a mi, un gran company i amic.

El vaig conèixer el 2012 i junts vam formar part del primer Secretariat Nacional de l’ANC. Hi ha persones amb qui des del primer moment, i no saps ben bé per què, estableixes un vincle de complicitat. Sense que gairebé ni el conegués, a través de la seva mirada, de la seva veu, del que deia, fent servir sempre arguments, assenyat, però contundent, amb geni i  energia quan calia, es va guanyar de seguida la meva confiança, admiració i afecte.

En Santi, els seus familiars, amics i companys d’Osona ho saben molt bé:  era una persona alegre, amb unes ganes extraordinàries de viure que t’encomanava cada vegada que comparties amb ell les reunions (fins i tot aquelles tan dures del primer any) les accions, les activitats o, encara més, quan tenies una conversa més relaxada amb altres companys al voltant d’una taula.  

Demà divendres, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Auditori Marià Vila d’Abadal de l’Edifici el Sucre de Vic, en un acte organitzat per l'Ajuntament de Vic, El Vigatà Independent i Ràdio Vic, en Santi rebrà, a títol pòstum, el guardó “El Vigatà de l’Any”.

Santi, te’l mereixes... Això i molt més... Estic content per tu, per la teva memòria; però sobretot estic content pels teus pares, en Josep i la M. Victòria, i per la Noe, la teva companya inseparable. Aquest reconeixement a la teva persona i a la teva feina és també un reconeixement per a ells. Un reconeixement que pugui servir, ni que sigui una mica, per omplir el gran buit que vas deixar.

Demà, em sap molt de greu, no podré ser-hi, per compartir amb ells l’emoció d’aquest acte. Ja ho saps, Santi, la feina és la feina, encara n’hi ha molta, i un compromís amb ‘ANC d’Olesa de Bonesvalls m’impedirà de ser a Vic.

Et garanteixo, però que demà seràs amb mi a Olesa, com en tants altres actes... i jo seré amb tu, amb els teus pares i amb la Noe, a Vic.

Al bell mig del menjador tinc penjat un quadre d’una estelada de tela, cosida a mà, amb el lema de Francesc Pujols “El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors." Me’l van regalar en Josep, la M. Victòria i la Noe. Mentre jo visqui sempre ocuparà aquest lloc principal de casa meva.

Darrera del quadre em vau escriure aquestes paraules: “...amb agraïment per portar el nostre estimat Santi prop del teu cor”

Santi... sempre et portarem en el cor i en la memòria:

“En el demà, que la sort fila i trena, els éssers futurs no ens oblidaran.

I em veureu caminar cap a l’atzur, asseure’m enmig dels déus, davant el festí d’estrelles...”

Santi, Josep, M. Victòria, Noe... Un petó molt fort.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada