Del més sublim al ridícul només hi ha un pas

Entre les múltiples frases que va deixar anar Napoléo I, n'hi havia una que deia:

"Del més sublim al ridícul només hi ha un pas"

Durant aquests darrers anys hem estat frega, gairebé tocant el més sublim.... I ara, a 76 dies del moment més important de la nostra història moderna i contemporània, som a punt de caure en el ridícul més espantós.

Avui he escoltat Pilar Rahola a RAC1. Tots coneixem i sabem com és la Pilar. A mi, de vegades, em desperta sentiments contradictoris, però d'un cosa n'estic segur, de la seva honradesa i valentia. No ha tingut mai por a dir el que pensava sobre qualsevol tema, per espinós que aquest fos. No té pèls a la llengua i diu sempre el que creu que ha de dir.

Avui comparteixo les seves opinions (sense que serveixi de precedent) i us en reprodueixo els talls que m'han semblat més interessants i punyents:

"Estic a favor d'una llista unitària independentista... Ara bé, fa mesos que fem el ridícul..."

"L'espectacle sembla el d'un pati d'escola... La situació actual és patètica on prioritzen els interessos personals i de partit per sobre del bé comú."

Rahola ha carregat també contra les entitats:

"Òmnium vol quedar bé amb tothom..."

"L'ANC escull un president a qui després, el seu Secretariat Nacional, no li fa cas"

"Els líders polítics arriben a considerar "normal" enviar un missatge a Europa dient que ells no hi han de ser perquè la ciutadania pugui votar".

Potser m'equivoco, però crec que hi ha molta gent que ara mateix està tenint uns pensaments similars... i això, a 76 dies del 27-S, és greu, molt greu.

Malgrat tot, mantinguem encara ni que sigui un bri de confiança en els nostres representants, ja siguin polítics, ja siguin d'organitzacions civils. Hi som a temps, encara, de redreçar-ho i de capgirar la situació.

Hi som a temps, encara, d'assolir allò que és sublim i de no caure en el més profund ridícul.