L’amor a la paraula, a la
llengua, al poema. Un amor entrelligat, formant un tot amb la paraula, en el
poema Un dia com aquest. El poeta intenta recuperar un amor a través del record
i no té altra eina que l’escriptura, que el poema, que la paraula; i, només amb
aquesta unió entre amor, record i paraula, podrà –podrem- viure el present.
Voldria saber amb quines paraules
poder escriure aquell record,
[...]
Potser fou un dia com aquest
que comença allò que el manté
pertorbadorament viu: el seu
record.
Fins les olors semblen les
mateixes.
I torna a seure i a lluitar amb
les paraules...
L’amor a la vida en els poemes
Paisatge i Magnolier a Hammersmith. En el primer, el poeta s’extasia en la
contemplació de la vida en ella mateixa. Les figures, els gestos, els fets més
quotidians d’un dia qualsevol a la platja són observats –els observem- des
d’una posició privilegiada.
I encara, al fons de tot, sota
l’arbreda,
vora el got escumós que es vessa
tacant aquests papers, vosaltres
mateixos,
incrèduls, misteriosos, potser
escèptics,
gaudint amb mi d’aquest excés de
vida.
En el segon, els sentits fan
sobresortir la imatge de la bellesa de dins d’un mar de vida. Per damunt
d’adversitats, infortunis i mort, emergeix el símbol lluminós de la vida.
¿Què importa que aquí tot siguin
parets esfondrades,
llaunes, taulons vells, signes i
cendres d’una pols efímera?
Tot aquell que hi passa només veu
aquest magnolier
magnífic
que embauma l’aire blavenc d’un
carrer sense sortida:
rebel entre runes, dreçat amb
l’orgull altiu del jovençà.
Sabem que, en un i altre poema,
el que tenim davant dels ulls és Vida. Una vida que, malgrat totes les
adversitats, estimem. Una vida de la qual –afortunats-, tenim la sort de
gaudir-ne.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada