La independència ens ha de
permetre també l’autocentrament que Bernat Joan definia com el fet de mirar-se
col·lectivament, des de la pròpia perspectiva i no des de la perspectiva dels
altres. Podrem, doncs, canviar també el nostre imaginari col·lectiu, serem
també independents mentalment. I aquest ser independents també mentalment ens
ha d’ajudar a fer de la nostra llengua la llengua de relació habitual, la
llengua comuna dels ciutadans del nou Estat català.
Un nou Estat, malgrat no
ser-ne la garantia absoluta, reforçarà sens dubte el paper de la llengua
catalana, tant interiorment com exteriorment. Si apliquem les polítiques
adequades, i comptant amb la implicació i la participació de la ciutadania, el
català anirà poc a poc consolidant-se en els diferents àmbits d’ús, anirà
estenent-se en àmbits en què ara té una presència residual. Això farà que en,
potser dues generacions, el català, més enllà de conceptes com el
d’oficialitat, acabi esdevenint la llengua comuna d’aquest país.
Un nou Estat no és la solució
de tots els problemes, tampoc del de la llengua. Un nou Estat és la gran
oportunitat que tenim de canviar la societat, de construir un Estat més just,
més democràtic. Un Estat que permeti construir un futur millor.
També és la gran oportunitat
pel que fa a la llengua.
Aviat, n’estic segur, tindrem
aquest nou Estat... Tindrem noves lleis, tindrem una política de normalització
lingüística que serà respectuosa, però alhora decidida; aconseguirem en no
gaire temps implantar unes polítiques de benestar que milloraran la vida de
molts ciutadans per a qui ara, en aquests moments, la llengua, malauradament,
no forma part de les seves prioritats.
Si a tot això li sumem uns
ciutadans conscienciats de la importància que té la llengua per a una
col·lectivitat, per a un país i si, a més, ho sabem fer amb tota la normalitat
possible, Normalitat.... La llengua
pròpia d’aquest país, la llengua nacional és la llengua catalana... Cal parlar-ne
amb total claredat i normalitat....
Si sabem preservar la nostra
cohesió social... Si sabem fer-ho, que estic segur que en sabrem, l’Estat
català independent serà també un model pel que fa a la llengua... Un model a
imitar per molts.
I permeteu-me que acabi amb
unes paraules d’en Xavier Vila:
“La creació d'un estat català
independent constitueix una oportunitat per millorar tant en la posició del
català com també en la qualitat democràtica de la política lingüística del
país. Caldrà imaginació i audàcia per aconseguir totes dues coses. Però el
repte de construir un país democràtic i nacionalment sostenible és, com a
mínim, apassionant.”
Som uns afortunats de poder
viure aquests moments històrics...
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada