dissabte, 6 de febrer de 2016

Continuem passejant amb Joan Brossa (Vint-i-set poemes-1)


Continuem passejant pel món de la poesia de la mà de Joan Brossa. Vint-i-set poemes reflecteixen el món de la simplicitat, de la condensació, de l'eliminació d'elements. S'acosten força a la poesia xinesa dels Haikus.

En aquest recull de poemes podem veure el Brossa de l’antipoesia, de la poesia sintètica, de la poesia de la quotidianitat. El Brossa que busca la senzillesa del llenguatge col·loquial, de la vida diària, de les coses i els fets quotidians. El Brossa que, com deia Arthur Terry: “revela un paisatge que, més que vist, ha estat penetrat per la imaginació.”

Tot un món esquematitzat en les frases i les imatges –aparentment- més senzilles. En el primer poema, on Brossa reflecteix, sintèticament,  la vida d’un artista: naixement, estudis, professió i mort. Amb l’ús d’unes poques paraules extretes de qualsevol formulari, Brossa ens ha retratat la vida sencera de qualsevol artista.

En el segon poema, la descripció real, allunyada de qualsevol ideal artístic, d’una pintura.

Matèria grumollosa en indrets mat i en altres
Brillant o com vitrificada. Tauler negre her-
mètic amb els relleus retorçats d’una muralla
Fons mineral blavós. Empastellament de poc
Relleu però fet malbé per escorxadures bàrbares.

Les notes familiars, casolanes, que expressen les necessitats més bàsiques de la vida diària, apareixen en els poemes 4t, 8è, i 24è.

Compra per aquest vespre
Una barreta de pa

Hi ha un estrip per cosir als pantalons
Que he deixat a la taula

La conversa espontània, potser observada, potser viscuda, pel poeta, del poema 21è.

Passa a la meva dreta  Tu
M’has de donar l’esquerra
Posa’t bé la gavardina
Travessa el carrer
I corre a buscar un taxi

1 comentari :

  1. Vaig portar alumnes a veure' n una exposició. Ell dirigia la visita. Un plaer. Duia les ungles brutes -no pas de pintura.

    ResponElimina