El passeig amb Brossa.... poesia, joc i llenguatge

Cappare és un poemari que recull tres llibres escrits entre 1956 i 1957. Conté les diferents formes poètiques practicades per Brossa fins al moment: odes, sonets i poemes quotidians.

Destacaria precisament de Cappare dos aspectes que, inicialment, semblen oposar-se: els sonets, representats bàsicament per l’apartat Dotze sonets a Victòria, i la poesia sintètica, amb la mostra que representa Vint-i-set poemes que ja hem tractat anteriorment. Aquí ñes on podem veure el Brossa que fuig dels esquemes mètrics i estròfics, que utilitza un vocabulari “volgudament” col·loquial com en un intent de fer-nos veure que el llenguatge per si mateix és ja poesia, que qualsevol imatge és en ella mateixa una imatge poètica.

Cappare aplega dos reculls d'amor: Model de fruita i Dotze sonets a Victòria. En els sonets podem veure el Brossa que fa servir les tècniques poètiques més tradicionals, el decasíl·lab, l’estructura, l’estrofa, la rima… El Brossa que utilitza les figures retòriques, l’associació sensorial i el llenguatge més interpretatiu.

En els 12 sonets, Brossa fa servir un llenguatge de fàcil comprensió. En paraules de Glòria Bordons: El llenguatge de Dotze sonets a Victoria no és ja distorsionat. Contràriament, és molt planer. Són sonets dedicats a l'estimada i i'amor inflama el poeta, el fa diví, identifica els amants amb Ia natura i fa possible la unitat dels contraris.

M'agrada especialment el primer sonet del llibre, Brindis en què, precisament, Brossa entrellaça els contraris:

Cançó d'amor; jo canto en tu el sentit

d'un vast paisatge: canto sol i lluna,

Terres i aigües, el dia i la nit

Tot, amor meu, m'impulsa: véns darrere

amb la bandera de la cabellera.

Un altre sonet a destacar és el vuitè, Festa. Un autèntic joc amb les paraules. Brossa fa servir el llenguatge com un element, alhora poètic, alhora  jogasser. Per a Brossa, com ell havia manifestat més d'una vegada, la poesia constitueix un joc, però un joc que cal prendre molt seriosament: 

Avui només escric deliri

I després la paraula amant,

Perquè aquest vers rimi amb brillant,

i el primer amb l'adjectiu assiri.

Ara aquí poso serenata;

Tal és el vers; avui només

Escric la paraula congrés,

I acabarà l'estrofa plata.

Començo amb el teu nom Victòria

I no continuo, que avui

Només escric els pronoms tu i

Jo. Posa un mot que et plagui en "òria".

Amor, avui només t'escric

Per tal que escric rimi amb pessic.