dilluns, 16 de maig de 2016

Continua escrivint...


Margarida Prats escrivia referint-se a la poesia de Màrius Torres:

Si establim un paral·lelisme entre el combat del poeta i el combat del lector podem dir que mentre el poeta es val de diverses destreses formals per transformar vivències, imaginacions, desitjos, en poemes, el lector s’ha de valdre de la seva capacitat per detectar els senyals que hi ha deixat el poeta per tal de reconstruir-los, comprendre’ls i interpretar-los. En el cas del poeta el poema és la fita: hi arriba a partir d’un treball de construcció; en el cas del lector, el poema és el punt de partida i d’arribada: se’l troba elaborat, l’ha de deconstruir i tornar a elaborar per gaudir-ne. Aquest prova demana un procés gradual, que variarà en funció de les experiències de cada lector respecte dels textos poètics i del seu coneixement de signes socioculturals

Crec que aquesta reflexió val per a la major part de la bona poesia. En aquest sentit us convido a la lectura d'un poema d'un altre Màrius, Màrius Sampere.

Dedicat a tots aquells que, malgrat tot, continuen escrivint:

Continua escrivint, no paris, lliga verbs
amb substantius, això és bo, continua, lliga
substantius amb altres elements subordinats
al seny, no paris, lliga'ls mitjançant l'ordenació,
la severitat, la bellesa i molts d'altres cordills,
que no puguin desfer-se, lliga'ls
a la columna de la màxima verticalitat, del màxim
diàmetre, entre comes i punts
i punts suspensius, lliga'ls ben fort
a l'antiga columna del poema.

Però no n'hi ha prou, continua escrivint, no paris,
i, sobretot, no vulguis
assolir l'última paraula, l'última paraula
no és enlloc, l'última paraula és aquesta: mai. Saps?,
el verb exhaurí Déu, i tu no ets Déu,
doncs no pots exhaurir-te. Vés més enllà,
més enllà del verb i el substantiu i el seny
i la columna, no paris, fes
embogir el poema,
embogiu tots dos

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada