Àrabs i amazics (2. La immigració marroquina a Catalunya)

La immigració marroquina a Catalunya representa el col·lectiu més important per nacionalitats per davant dels equatorians. És una tendència que sempre ha existit i que sembla no aturar-se, ja que és el col·lectiu que més creix, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol. La gran majoria d’aquests immigrants marroquins són de llengua i cultura amazic i són els grans desconeguts, ja que sovint els integrem dins de definicions identitàries molt més generals com àrab, magrebí, nord-africà o, en el millor dels casos, marroquí.

La llengua amaziga és la tercera llengua més parlada a Catalunya. Malgrat no tenir dades concretes, tot indica que, dels 280.000 marroquins que viuen a Catalunya, uns 200.000 són amazics i que, dels 9.000 algerians, uns 6.000 són de llengua i cultura amaziga. 

Els amazics ja habitaven el nord d’Àfrica des d’abans de l’arribada de l’islam. Han viscut les diferents invasions i, per tant, han estat cristians, jueus i musulmans, i han conviscut o han estat ells mateixos fenicis, grecs, romans, àrabs, turcs i europeus.  Són un poble amb un identitat pròpia i han estat el protagonista principal de la història del Magreb. Un poble que ha viscut un seguit d’invasions: els cartaginesos, els romans i, finalment, els musulmans que, des del segle VII, dominen tot el nord d’Àfrica i islamitzen tot el territori. Han patit la diàspora i avui dia viuen repartits entre deu països: Algèria, Burkina Faso, Egipte, Espanya, Líbia, Mali, Marroc, Mauritània, Níger i Tunísia. 

Els amazics són un poble que té una llengua i una cultura mil·lenària parlada per les poblacions autòctones d’una extensa zona del nord d‘Àfrica. Actualment la parlen uns trenta milions de persones en territoris tan diversos com Canàries, Marroc, Algèria, Líbia, Tunísia, Egipte, Mauritània, Níger i Mali. Al Marroc, l’amazic és la llengua materna de la majoria de la població.

El poble amazic, la llengua amaziga, no existeix oficialment per als països d’acollida i pràcticament tampoc és reconeguda i molt menys protegida o difosa en els seus països d’origen. Els amazics del nord d’Àfrica, i concretament els del Marroc, viuen una situació de marginació, de desestructuració i de conflicte identitari. La seva llengua i la seva cultura és oprimida per l’àrab, l’única llengua i cultura oficial del país. Són un poble, doncs, que coneix molt bé el que representa la persecució de la llengua pròpia.