dimecres, 18 d’octubre del 2017

El cas dels catalans (DAVANTAL de LA CLAU de la nostra història)





Avui és un dia especial. Des de dilluns passat, el president de l’ANC, Jordi Sánchez i el d’Òmnium, Jordi Cuixart, ja no són a casa seva, sinó en una presó espanyola. Empresonats per les seves idees, han passat a ser dos presos polítics catalans, en un pretès “estat de Dret” i en l’Europa de l’any 2017.

Des de LA CLAU de la nostra història, Víctor Cucurull i jo mateix manifestem la nostra condemna per aquest empresonament i per la repressió política, judicial i policial que està patint el nostre país. Manifestem la nostra solidaritat i el nostre suport a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart,  i amb tots els que pateixen la repressió de l’Estat espanyol. 

Francisco de Quevedo, escriptor espanyol de principis del segle XVII, gens amant de Catalunya, deia: “Donde hay poca justicia es un peligro tener razón”

Des d’aquí ens afegim al clam de Llibertat pels presos polítics catalans.
"Els catalans saben molt bé quin és el tractament que els cal esperar si cauen en poder del rei Felip. És per això que estan desesperats; i tot i que les seves tropes al camp són derrotades arreu i que Barcelona està assetjada, continuen decidits a resistir a tota ultrança i a morir abans de sotmetre's. Aquest és l'últim remei per als seus mals i se l'estimen més que no pas la misericòrdia del monarca. La sort de Xàtiva és el pitjor que han de témer; i tot que llur ciutat fos arrasada i tota la raça catalana exterminada, i que Felip erigís monuments per a commemorar llur desfeta amb inscripcions que els calumniaven amb l'estigma de rebel·lió, la història, això no obstant, no deixarà de fer menció honorífica de la ferma resolució d'aquest poble audaç."

Aquest és un fragment de l’opuscle escrit i publicat a Londres, el 1714, abans del Tractat d’Utrecht amb el títol de Consideració del cas dels catalans. Paral·lelament, es va publicar un altre opuscle titulat : “La deplorable història dels catalans”.

En tots dos textos es condemnava la política dels representants del govern de la Gran Bretanya envers els catalans, perquè significava una traïció a les promeses fetes i a la paraula donada per la reina Anna d'Anglaterra en el Pacte de Gènova de 1705.

És indispensable comprendre que a principis del segle XX es produeix un canvi en les relacions internacionals que connecta de ple amb la nostra sensibilitat política com a catalans pel que fa a la qüestió nacional. Aquest canvi  té a veure amb l’aprofundiment de la democràcia – d’aquí la introducció precedent – i l’acceptació per primera vegada del dret de les nacions. 

És durant la primera Guerra Mundial 1914-18 que els aliats, amb França al capdavant, reivindicaran aquest dret de les nacions, cosa que mourà voluntaris catalans a participar en la Guerra i allistar-se sota la bandera de França en reclamació de la llibertat nacional de Catalunya. La Unió Soviètica establirà també el principi  del dret d’autodeterminació dels pobles. 

Però va ser l’ aportació expressada pel president dels Estats Units Woodrow Wilson en un discurs davant del Congrés americà el dia 8 de gener de 1918 el que va donar un impuls definitiu al que implicava el reconeixement del dret de les nacions. Aquest discurs serà conegut popularment com els catorze punts del President Wilson. El catalanisme polític de principi del segle XX beu d’aquesta font.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada