Avui
és un dia especial. Des de dilluns passat, el president de l’ANC, Jordi Sánchez
i el d’Òmnium, Jordi Cuixart, ja no són a casa seva, sinó en una presó
espanyola. Empresonats per les seves idees, han passat a ser dos presos
polítics catalans, en un pretès “estat de Dret” i en l’Europa de l’any 2017.
Des
de LA CLAU de la nostra història, Víctor Cucurull i jo mateix manifestem la
nostra condemna per aquest empresonament i per la repressió política, judicial
i policial que està patint el nostre país. Manifestem la nostra solidaritat i
el nostre suport a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i amb tots els que pateixen la repressió de
l’Estat espanyol.
Francisco
de Quevedo, escriptor espanyol de principis del segle XVII, gens amant de
Catalunya, deia: “Donde hay poca justicia es un peligro tener razón”
Des
d’aquí ens afegim al clam de Llibertat pels presos polítics catalans.
"Els catalans
saben molt bé quin és el tractament que els cal esperar si cauen en poder del
rei Felip. És per això que estan desesperats; i tot i que les seves tropes al
camp són derrotades arreu i que Barcelona està assetjada, continuen decidits a
resistir a tota ultrança i a morir abans de sotmetre's. Aquest és l'últim remei
per als seus mals i se l'estimen més que no pas la misericòrdia del monarca. La
sort de Xàtiva és el pitjor que han de témer; i tot que llur ciutat fos
arrasada i tota la raça catalana exterminada, i que Felip erigís monuments per
a commemorar llur desfeta amb inscripcions que els calumniaven amb l'estigma de
rebel·lió, la història, això no obstant, no deixarà de fer menció honorífica de
la ferma resolució d'aquest poble audaç."
Aquest és un fragment
de l’opuscle escrit i publicat a Londres, el 1714, abans del Tractat d’Utrecht
amb el títol de Consideració del cas dels catalans. Paral·lelament, es va
publicar un altre opuscle titulat : “La deplorable història dels catalans”.
En tots dos textos es
condemnava la política dels representants del govern de la Gran Bretanya envers
els catalans, perquè significava una traïció a les promeses fetes i a la
paraula donada per la reina Anna d'Anglaterra en el Pacte de Gènova de 1705.
És indispensable comprendre que a principis del segle XX
es produeix un canvi en les relacions internacionals
que connecta de ple amb la nostra sensibilitat política com a catalans pel que
fa a la qüestió nacional. Aquest canvi té a
veure amb l’aprofundiment de la democràcia – d’aquí la introducció precedent –
i l’acceptació per primera vegada del dret de les nacions.
És durant la primera Guerra
Mundial 1914-18 que els aliats, amb França al capdavant, reivindicaran aquest
dret de les nacions, cosa que mourà voluntaris catalans a participar en la
Guerra i allistar-se sota la bandera de França en reclamació de la llibertat
nacional de Catalunya. La Unió Soviètica establirà també el principi del
dret d’autodeterminació dels pobles.
Però va ser l’ aportació
expressada pel president dels Estats Units Woodrow Wilson en un discurs davant
del Congrés americà el dia 8 de gener de 1918 el que va donar un impuls definitiu
al que implicava el reconeixement del dret de les nacions. Aquest discurs serà
conegut popularment com els catorze punts del President Wilson. El catalanisme
polític de principi del segle XX beu d’aquesta font.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada