dimarts, 15 de maig de 2018

Espanya-Sèrbia. Tabàrnia-Catalunya. El perill dels nacionalismes agressius i excloents



Alguns periodistes i articulistes,  no gaires, han escrit sobre les preocupants i perilloses similituds existents entre algunes de les situacions que van contribuir a desencadenar la tragèdia de la guerra als Balcans i algunes de les que ens toca patir a Catalunya, sobretot en la darrera dècada. Seria bo que, com a exercici de reflexió, llegíssiu o rellegíssiu aquests articles. De la majoria us en facilito els links.
La professora sèrbia, Tamara Djermanovic, davant la tragèdia humana que es va viure a l’antiga Iugoslàvia, es feia la pregunta “Com hi vam arribar?”. La periodista Montse Armengou escrivia que la guerra a l’antiga Iugoslàvia havia començat el 1982, tot i que el primer tret es va disparar el 1991 a Eslovènia.  La periodista analitzava les causes de la guerra i com hi havien influït els mitjans de comunicació, sobretot la televisió. Franjo Tudjman (croat), però sobretot Sloban Milosevic (serbi) van manipular el subconscient col·lectiu fins a crear condicions “objectives” per “justificar” la guerra. Llibert Ferri, en el seu article titulat "Ombres sèrbies al mirall espanyol" explica com Zlatko Dizdarevic, redactor en cap del diari “Oslobodenje" de Sarajevo, va afirmar que les mitjans de comunicació havien instigat deliberadament a l’odi. La manipulació dels mitjans va contribuir de manera decisiva a trencar la convivència d’una societat multiètnica, pluricultural i plurireligiosa.
Passat el 1986, el govern serbi trenca les regles de joc a l’Estat federal iugoslau, fets que acaben provocant la secessió posterior d’Eslovènia i de Croàcia. Des del cantó serbi, es va insistir una i altra vegada en la “inconstitucionalitat” dels referèndums d’autodeterminació que s’hi van convocar. La independència d’aquests dos països va proporcionar el gran argument central per a les autoritats sèrbies i que consistia a proclamar als quatre vents que “l’abandó unilateral” (us son la paraula...) d’Eslovènia i Croàcia va originar greus problemes als serbis que hi havia en altres repúbliques, els drets dels quals van ser menystinguts.
Una part important d’aquesta manipulació informativa i d’opinió va radicar en el llenguatge que s’utilitzava. En un treball de les revistes Viejo Topo i Mambru, del 1994, titulat “Com es construeix una guerra”, es demostra com el llenguatge, sobretot en la forma de designar l’altre, es deforma, primer, i s’acaba embrutint després. És així com els bosnians passen de ser anomenats "musulmans" a "fonamentalistes", més tard, a ser "turcs" i "moros" per acabar sent simplement "porcs".
En aquest sentit, l'insult contra els catalans en general i contra els independentistes en particular és un constant des de fa temps. Alguns d'aquests insults i amenaces emesos per personatges "Il·lustres", una autèntica incitació a l'odi i a la catalanofòbia els podeu trobar en aquesta antologia. Més d'un supera el llenguatge emprat pels serbis.
A més dels mitjans de comunicació, però, la intel·lectualitat sèrbia es va llançar també a l creació d’un relat imaginat, tergiversat o manipulat mitjançant la publicació el 1986 del “Memoràndum de l'Acadèmia Sèrbia de les Ciències i les Arts”, un autèntica ponència de les idees nacionalistes sèrbies. Estableix uns arguments basats en el fet que “la integritat total, nacional i cultural del poble serbi, independentment de la república o de la província autònoms on es trobi, és un dret històric i democràtic.” També s’hi deia que la descentralització de l’Estat iugoslau portava a la desintegració i que els serbis eren menyspreats i discriminats en els territoris de la Federació, excepte en el seu propi.
El memoràndum justifica el projecte de la Gran Sèrbia, definida com la unió de tots els serbis en un sol estat, incloent-hi en aquest estat aquelles regions on els serbis són majoria. Molts dels periodistes, amb algunes més que honroses excepcions, van acabar bevent d’aquest ideari instigant de l’odi que havien redactat i signat aquells intel·lectuals de l’Acadèmia Sèrbia. 
Fa ja uns quants anys, concretament el 10 de juliol de 2008, Vicent Partal escrivia un article que titulava Quan Espanya comença a semblar Sèrbia”. Partal advertia dels preocupants paral·lelismes que apropaven el nacionalisme espanyol al nacionalisme serbi. Es refereix concretament al tema de la llengua, arran del Manifiesto por la lengua común, per una banda i, per l’altra a les reaccions espanyoles que es van produir arran d’un document sobre l’espoli fiscal publicat pel llavors conseller Castells. Partal equiparava el manifest i aquestes reaccions amb bona part del contingut del Memoràndum serbi que abans comentàvem, redactat, també, per intel·lectuals. La deriva sèrbia del nacionalisme espanyol, comentava Partal, “em preocupa, sobretot, perquè va acompanyada d'un augment notable i visible de la violència. L'actitud dels espanyolistes és cada volta més violenta i agressiva i, dels insults, ja han passat a les amenaces o als incidents." I això ho escrivia fa deu anys!

No fa gaire, el novembre de 2017, 300 acadèmics espanyols publicaven un manifest dirigit a la Unió Europea en què negaven la repressió de l’Estat l’1 d’octubre i, deformant o falsejant la realitat, menystenien les càrregues policials que va patir la ciutadania.

Més recentment, Santiago Espot reflexionava sobre el mateix tema en l’article titulat “La Catalunya sèrbia”. Espot pren com a base el discurs que des de fa anys practica Federico Jiménez Losantos que, com recordareu, va ser un dels impulsors de l’anomenat “Manifiesto de los 2300” que pretenia desencadenar un autèntic conflicte lingüístic a Catalunya i que va ser la inspiració en els primers anys de vida de Ciudadanos.

Espot compara el discurs de Jiménez Losantos, majoritari en el nacionalisme espanyol, amb el tristament famós Memoràndum serbi. Un discurs, un relat que han fet seu Ciudadanos, el partit nacionalista espanyol de referència, que presenta més paral·lelismes amb el Partit Demòcrata Serbi de Karadzic o Plavsic. Ho podem comprovar dia a dia a través del seu llenguatge i dels seus discursos, agressius, manipuladors, tergiversadors de la realitat que només busquen la provocació que pugui conduir a l’enfrontament i al trencament de la cohesió social a Catalunya.

Ho trobarem també també en aquest invent de "Tabàrnia", ridícul, sí, però perillós, molt perillós per l’objectiu amagat que pretén. En aquest sentit, Espot ens recorda el que escrivia Jiménez Losantos:   

Tabarnia es España dentro de Cataluña. Y como tal debía emprender la tarea que ya está en marcha, la de organizar redes de resistencia frente a la agresión y la discriminación que contra la mitad de los catalanes y todos los españoles perpetra el golpismo”. 

Gairebé fil per randa el que preconitzaven els líders serbis.

Sobre Ciudadanos i sobre Tabàrnia, encara n’ha parlat més recentment l’antropòleg Manuel Delgado. En una entrevista a Nació Digital, alertava del perill que representaria Ciudadanos si aconseguís assolir quotes altes de poder a Catalunya (pensem en les properes municipals...). Un partit que fomenta l’odi i la ràbia; que manipula els sentiments dels que se senten espanyols a Catalunya a través de la llengua i del discurs populista; que vol dividir la societat catalana amb idees com la de "Tabàrnia", paral·lelisme exacte amb els enclavaments serbis dins de Croàcia i Bòsnia. Una idea aberrant que intenta justificar qualsevol intervenció de l’Estat a Catalunya per tal de “salvar” la minoria espanyola.

L’any 2010, Carles Torner escrivia en forma de carta adreçada a  Simona Škrabec, presidenta del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Internacional, un article titulat “Decàleg per l’abandó de Bòsnia”. Us en reprodueixo algun fragment: 

Exigiràs que tothom deposi les armes, inclosos els que defensen casa seva. Requeriràs que es rendeixin als tirans els resistents. Acusaràs les víctimes de ser fetes a la imatge dels seus botxins. Devaluaràs els referèndums d’autodeterminació. Promouràs la confusió. Faràs seure a la mateixa taula qui posa el coll i qui aixeca el ganivet. Amagaràs el cap sota l’ala. Confondràs o posar al mateix nivell la víctima que l’agressor. Contemplaràs, clavat a la butaca, les imatges del que no has volgut veure. Assistiràs impassible a la revenja de la realitat. 

Premsa, ràdio televisió. Intel·lectuals. Construir falses realitats. Manipular els mitjans de comunicació. Tergiversar, manipular o simplement falsejar la informació. Deformar, pervertir, manipular el llenguatge. Dividir societats per l'origen o per la llengua que parlen. Provocar constantment i fomentar el discurs de l'odi. Silencis còmplices....

"Com hi vam arribar?"

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada