El 12 de setembre de 1714, el Mariscal Duc de Berwick accedia a atorgar
Capitulacions a la Ciutat de Barcelona. No les va signar, però, per por a
contradir a Felip V, que li havia lliurat ordres directes de no concedir cap
tipus de capitulació als homes que lluitaven a Barcelona Tot i així, el Mariscal Duc de Berwick donà la seva Paraula
d'Honor que serien respectades.
Només d'aquesta manera, el 13 de
setembre de 1714, van poder entrar a Barcelona les tropes borbòniques.
Deu dies després, però, les Capitulacions van ser paper mullat i la paraula
d’honor es va convertir en engany i deshonor.
La tarda del 22 de setembre de 1714, els principals Comandants Militars de l'Exèrcit de Catalunya van ser
cridats a presentar-se a la casa on s'allotjava el Marquès de Lede, el
governador de la ciutat que havia estat designat per Felip V. La
majoria de militars hi van acudir, probablement pensant que
els parlaria dels passaports d'emigració que s'havien compromès a
donar-los. En comptes d'això, i a mesura que anaven entrant, van ser
desarmats, escorcollats i detinguts.
Avui a LA CLAU de la nostra història parlarem de la repressió, presó i
exili que es va patir després de la capitulació de Barcelona. Ens centrarem en
cinc dels militars més prestigiosos: els germans Antoni i Manuel Desvalls; el general
Villarroel; el general valencià Joan Baptista Basset i el general Josep Bellver.
Això del engany ho porten a la sang els Borbons
ResponElimina