L’objectiu
de la política energètica no pot ser altra que disminuir aquesta elevada dependència
energètica externa, reduint la despesa econòmica que comporta i col·laborant en
reduir les causes del canvi climàtic.
Com en molts
altres temes estratègics, Catalunya no disposa, dels instruments jurídics i
administratius per equilibrar el seu mercat energètic. És imprescindible que
Catalunya pugui legislar sobre l’energia per regular el sector i prendre les
decisions més favorables per als seus ciutadans.
Cal
avançar cap a un nou model energètic propi, ajustat a les necessitats,
possibilitats i voluntats del país, que tingui com a primer objectiu les
millores en eficiència i estalvi i que tendeixi a la suficiència a mitjà
termini. En el camí cap aquest llindar cal actuar sobre el sector de l’energia
actual per facilitar la transició i col·laborar en el finançament de les noves
polítiques.
Els
progressos tècnics de les darreres dècades i les experiències d’altres països
ens han de permetre aconseguir l’alternativa energètica a mitjà termini, és a
dir, que l’energia necessària es produeixi mitjançant fonts renovables i,
preferentment, en el mateix lloc on es consumeixi. La diversitat orogràfica,
climàtica i meteorològica de l país ens ofereix unes grans possibilitats per
aconseguir-ho.
La
política energètica del país ha de començar per incentivar i promoure la investigació
i la innovació en aquest camp. El desenvolupament de l’energia de producció
solar, eòlica, geotèrmica o marítima ha d’esdevenir un eix bàsic de la política
energètica de Catalunya i una de les prioritats del futur immediat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada