Polítiques de gènere (DAVANTAL de Catalunya segle XXI)

Des d’una perspectiva històrica, fins als anys setanta del segle passat, el manteniment i la conservació dels patrons socials i culturals de la societat patriarcal s’han mantingut i reforçat, mitjançant un marc normatiu que ha perpetuat les desigualtats entre homes i dones. D’aquesta manera, el món públic, entès com l’àmbit polític, social i econòmic, ha restat legitimat com un espai masculí i dels homes.

A partir de la dècada dels vuitanta, i arran de les reivindicacions del moviment feminista, alguns estats europeus van començar a introduir les polítiques de gènere, també anomenades polítiques per la igualtat o polítiques de dones. L’objectiu: lluitar contra les desigualtats i la discriminació de les dones en la vida política, econòmica i social de la societat.

Al llarga dels anys, s’han intentat aplicar diverses estratègies per tal d’avançar en la implantació de les polítiques de gènere. Totes tenen aspectes positius i altres que no tant. Per exemple, les polítiques d’igualtat d’oportunitats influeixen positivament en la participació de les dones en els diferents àmbits de l’esfera pública, però, per si soles, no produeixen canvis en la realitat social de les dones. La desigualtat no desapareix, perquè en l’àmbit privat (domèstic i de cura familiar) la responsabilitat continua sent, bàsicament, de les dones.

Les polítiques de gènere haurien de ser transversals i ser presents en tots els àmbits de la societat, tant públics com privats. És el que es coneix com a “transversalitat de gènere”, un nou enfocament, una nova estratègia que els poders públics haurien d’assumir per aconseguir la plena igualtat entre homes i dones.