dimarts, 31 de juliol de 2018

Ermessenda de Carcassona (El paper de la dona al segle X.- 6)



Una de les dones que, durant l’Alta Edat Mitjana, va exercir un paper més important i destacat a Catalunya va ser Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, Girona i Osona, filla de Roger I de Carcassona i d’Adelaida de Gavaldà, nascuda sobre el 975. Després de casar-se, el 993, amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, va participar amb ell en el govern dels seus territoris, en la presidència de les assemblees i tribunals i en les campanyes militars. En morir el seu marit, es va fer càrrec de la tutela del seu fill, Berenguer Ramon I, contra qui acabà lluitant per tal de conservar el poder. El 1035, després de la mort del seu fill, Ermessenda va passar a ser la tutora del seu nét, Ramon Berenguer I. Durant aquests períodes de regència, l’aristocràcia va iniciar el procés de feudalització de Catalunya amb durs enfrontaments contra els prínceps i l’Església. Ermessenda va ser l’ànima de les noves fundacions, com el capítol de la Catedral de Girona, el monestir femení de Sant Daniel de Girona o el masculí de Sant Feliu de Guíxols.  

La comtessa Ermessenda posseïa una rellevant personalitat i tot els fets que se’n coneixen li atribueixen grans qualitats morals i de governament. Personatges com l’abat Oliba la va qualificar d’obradora de la divina llei i el benedictins del llenguadoc en lloaven la seva pietat, sagacitat i habilitat en el governament. [1]

Administrava la justícia conjuntament amb el seu marit i la major part dels documents de la cancelleria comtal de l’època estaven expedits a nom de tots dos. Semblava tractar-se d’un autèntic coregnat, cosa que era un fet corrent en aquella època.[2] 

L’activitat, tant pública com privada, va ser molt intensa i destaca la seva postura, ferma i decidida, de defensar per damunt de tot els drets comtals que li pertanyien.[3] La documentació conservada ens la presenta realitzant donacions, permutes, cessions, vendes, compres, transaccions i acords matrimonials. També apareix com a màxima autoritat en accions realitzades per terceres persones. Confirma privilegis i institucionalitza monestirs. Presideix judicis i assemblees comtals. Actua en plets i signa sentències judicials. Escull abats i bisbes i exerceix també com a marmessora testamentària.

Ermessenda de Carcassona, en opinió de Ramon d’Abadal una dona de gran temperament i, a banda d’altres qualitats morals, dona de gran talent, prudència i categoria política considerable.[4]


[1] Sobrequés i Vidal, Santiago. Els grans comtes de Barcelona. Editorial Vicens Vives. Barcelona, 1970 (2ª edició). Pàg. 38-39
[2] Íd.
[3] Abadal, Ramon d’. Dels visigots als catalans. Edicions 62. Barcelona,
[4] Íd.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada