dimarts, 14 d’agost de 2018

Assaig de càntic en el temple.-2 i final (El valor i el significat dels adjectius)



La segona sèrie

El poeta és un home solitari, un home sol que viu i pateix la solitud, l’exili interior, en la pròpia pàtria. Només coneix els límits del seu món i per això fa servir, en aquesta part, la tercera persona del singular per referir-se a la terra i a la gent que li és estranya, ja que no coneix, sinó per referències externes, aquest altre món. 

Els adjectius que fa servir en aquesta part són, la majoria, antònims, de sentit oposat als que utilitza per designar el sofriment i la culpa del seu món.

Neta

El món estrany al poeta és totalment aliè a les desgràcies i sofriments del seu poble. La consciència d’aquest altre món es troba lliure de culpa.

Rica

En un dur contrast amb l’aridesa cultural del món del poeta, l’abundància, la riquesa, enalteix la terra forastera. Allí sovintegen les qualitats superiors, les qualitats culturals i morals.

Lliure

Gairebé no cal cap explicació per a un adjectiu que és l’antònim d’esclau. Aquest món no està subjecte al domini de ningú. No existeix cap autoritat que prengui decisions arbitràries i injustes. Les persones poden triar, poden obrar i actuar com vulguin.

Desvetllada

Un món on tothom està despert, els ulls i la ment oberts i disposats a aprendre a conèixer, a saber, a compartir.

Feliç

El poeta ens ofereix el contrast d’aquest adjectiu amb els de trista i dissortada.

Les preocupacions, els problemes, no existeixen en l’altre món. La tranquil·litat, la calma i la pau d’esperit regnen en aquella terra. Els seus habitants experimenten un sentiment de benaurança i satisfacció.

El poeta clou, d’aquesta manera, identificant-se plenament amb aquesta terra que no li agrada, el seu cant d’enuig, de desesperació i d’amor vers el seu poble/pàtria.





Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada