dimarts, 5 de febrer de 2019

El català i "La lozana andaluza" (DAVANTAL del programa núm. 126 de LA CLAU de la nostra història)


L’any 1845, l’hispanista Ferdinand Wolf descobria a la Biblioteca Imperial de Viena un exemplar de l’obra “Retrato de la Loçana andalusa”. Un exemplar on no consta el nom de l’autor, ni la data, ni el lloc d’impressió. L’autor fa constar que “ni quise nombre, salvo que quise retraer munchas cosas retrayendo una, y retraje lo que vi que se deb[e]ría retraer.”

La historiografia oficial ens diu que es tracta d’una novel·la en forma de diàleg que es va publicar a Venècia el 1528. Atribueixen l’autoria al clèrig, editor i corrector d’impremta Francisco Delicado. Aquesta autoria es deriva d’una introducció que fa el mateix Delicado en una altra obra corregida per ell,  Primaleón et Polendos, su hermano, hijos del emperador Palmerin de Oliva, on escriu que “como lo fuí yo cuando compuse La Lozana en el comun hablar de la polida Andalucía”.

Sobre “La Lozana”, Menéndez Pelayo va escriure: “La lengua de la Lozana es tan singular como su argumento y estilo. Aunque ridículamente haya sido calificada en nuestros días de «joya de la literatura española» y su autor del «mejor hablista de su tiempo», no hay libro del siglo XVI cuya prosa sea más impura ni más llena de solecismos y barbarismos. Pero su misma incorrección la hace muy curiosa. Lejos de estar escrita en «lengua castellana muy clarísima», como anuncia el frontis, lo está en aquella lengua franca o jeringonza italo-hispana usada en Roma por los españoles de baja estofa que llevaban mucho tiempo de residir allí, y que, sin haber aprendido verdaderamente la lengua ajena, enturbiaban con todo género de italianismos la pròpia.”

Aquesta és la tesi esgrimida per Menéndez i Pelayo i que, majoritàriament, ha estat acceptada fins ara. El nostre convidat d’avui, però, en té una altra i és que l’obra original havia d’estar escrita en català i que el text que ens ha arribat és una traducció d’algú que no entenia bé el text original i, com a conseqüència, va deixar una obra farcida de paraules i construccions impossibles, errades garrafals i una sintaxi desarticulada.

Com, si no, podem entendre, per exemple, l’expressió “a tuerto y a derecho” (el català tort i a dret). O “todo hoy” que només es pot entendre com una adaptació de “totjorn” en el sentit de sempre. O la utilització del verb caldre “no os cale venir”... l’absència de la preposició introduint CD... diminutius en –eta o –ita com “rosquitas” en comptes del castellà “rosquillas” i molts altres exemples.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada