Parlar i debatre
sobre el present i futur de la llengua catalana als Països Catalans sembla un
tema que hagi esdevingut tabú. La majoria de vegades no existeix aquest debat i
quan s’intenta es fa tímidament i amb una certa por de ferir sensibilitats.
També algunes vegades la balança s’inclina cap a un altre costat i en comptes
del debat tranquil i serè, apareixen les discussions emocionals que rarament
condueixen a cap resultat positiu.
A Catalunya segle XXI volem
continuar parlant i debatent sobre la llengua tot partint de les dades que ens
aporten les enquestes sobre coneixement i ús del català. Citem-ne algunes:
Pel que fa al
coneixement del català al Principat de Catalunya, les xifres ens diuen que l’entén un 95,2% de
la població; el llegeix un 79,1%; el sap parlar un 73,2% i l’escriu un 55,8%.
Són unes dades que podríem considerar força positives tenint en compte que en
els darrers 10-15 anys Catalunya ha rebut un flux migratori d’aproximadament
1,7 milions d’estrangers.
Les xifres, però, canvien
quan ens centrem en quina és la llengua que habitualment fa servir la població.
En convivència amb el castellà i 300 altres llengües, és la llengua inicial del
31 % de la població de més de 15 anys i la llengua habitual del 36,3 %. Dades
que indiquen una certa davallada en referència a les del 2003, sobretot pel que
fa a la llengua habitual d’ús, ja que en l’estudi de 2003 les xifres situaven
en un 36,2% la llengua inicial i un 46% la llengua habitual.
Hi ha possibilitats
de revertir aquests indicador de l’ús de
la llengua catalana? Quines mesures caldria prendre? Quin pot ser el futur del
català en el segle XXI? Cal disposar d’un Estat propi per tal que el català
esdevingui la llengua comuna i d’ús habitual en la societat catalana?
En parlem tot seguit a
Catalunya segle XXI.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada