dimarts, 25 de juny de 2019

Cròniques negres del català a l'escola (DAVANTAL del programa 143 de LA CLAU de la nostra història)



L’historiador i escriptor català, Ferran Soldevila, escrivia: “la llengua és l’essència mateixa d’un poble, l’essència perceptible de la seva ànima, la sang del seu esperit. El poble que l’ha conservada, o que l’ha recuperada, encara que hagi perdut altres prerrogatives i atributs, per importants que siguin, té la possibilitat de recobrar-se íntegrament”

El sistema constitucional català, els seus usos i costums, les seves llibertats van xocar frontalment contra el projecte polític de la “Gran Castella”, un projecte absolutista iniciat pel comte-duc d’Olivares, privat del rei Felip IV, que en el segle XVII ja va començar a aplicar la seva màxima “Un rey, una ley, una moneda, una lengua.”

Per tal que coincidís amb els seus somnis imperials, el despotisme il·lustrat (segona meitat del segle XVIII) va crear una nació inventada: Espanya (la Gran Castella). L’estructura estatal de Castella va crear la seva “nació” dissenyada amb l’aparell políticoburocràtic i l’exèrcit com a instruments. Va harmonitzar la legislació; encunya una sola moneda; ensenya una sola llengua i una única història, mítica i simbòlica; crea una sola jerarquia militar que governa un exèrcit disposat a morir sota una sola bandera.

En paraules del nostre convidat d’avui, “és en aquest context en què neix la institució escolar, tal com, més o menys, l’entenem actualment. En no disposar d’Estat, els catalans veuen com la seva llengua és separada del tot de la vida escolar (a favor de l’espanyol, del francès i de l’italià, llengües que esdevindran de referència en els seus respectius estats).”

"Malgrat que les repetides prohibicions de la llengua i els càstigs que s’hi imposaven per usar-la (arreu del territori) són una demostració fefaent que la llengua continuava viva, d’una manera o d’una altra, a l’escola, és evident que el procés d’espanyolització, de francesització o d’italianització de la nostra població, si més no, en els àmbits formals, avançava paulatinament a mesura que disminuïa la població no escolaritzada.”

L’any 1995 es publicava El llibre negre de Catalunya –de Felip V a l’ABC– de l’historiador i polític Josep M. Ainaud de Lasarte, un recull de textos que documentaven els atacs que havia sofert Catalunya des de 1714 i fins al 1994.

Avui parlarem d’un altre llibre molt més recent: “Cròniques negres del català a l’escola” i ho farem amb el seu autor: Pere Mayans

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada