Hélène van Zuylen van
Nijevelt van de Haar (baronessa Zuylen) va ser una d’aquestes altres dones
extraordinàries que van viure a cavall del segles XIX i XX. Va ser escriptora,
poeta i esportista francesa i pertanyia a la família de banquers Rothschild.
Va ser una de les pioneres
franceses en el món de l’automobilisme de la “Belle Époque”. El 1898 va
participar en la prova París-Àmsterdam-París i d’aquesta manera es va convertir
en la primera dona a competir en una prova internacional d’automobilisme.
Veiem com la descriu
M.M.Marçal en el capítol “La baronessa”:
En
el moment en què la trobem, al davant de la seva luxosa mansió de l’avinguda
del Bois de Boulogne, disposada a enfilar esportivament les diverses etapes del
llarg quilometratge que la separa de Niça, Hélène voreja la cinquantena, però
res en ella no fa pensar en el declivi. I per més que les seves carns semblen
començar a deixatar-se i cada cop donen més la raó a un altre dels seus
sobrenoms, el més estès, “La Brioche”, la seva llarga cabellera, recollida en
una gran tannara dalt de tot del cap, corona, majestuosament, i no pas a títol
pòstum, la compacitat de tota una vida. [...] A mesura que el seu físic
s’acostava visiblement a la flonjor de la pastisseria, era menys fàcil que algú
hi veiés una al•lusió a un tret del seu caràcter que ella coneixia prou bé i
que maldava per mantenir en secret: aquella tovesa dolçaina que, com el moll
dins de l’os que l’estotja, s’amagava darrera la seva duresa aparent i que tot
just algun lector impenitent de poesia hauria pogut detecat en un llibre
publicat uns anys enrere, sota pseudònim i, evidentment a compte d’autor, per
un editor del passatge Choiseul:
Com
admiro els pobres cans
Privats
de tota manyaga,
Com
en perpètua obaga, sense assossec ni descans...
Sovint
lletjos, bruts de llot,
Llur
ànima pot ser bella! Pàg. 63
El 1902 va conèixer Renée
Vivien i van mantenir una relació amorosa que, malgrat no ser pública per raons
de la posició social de la baronessa, no impedia que Renée es referís a Hélène
com la seva esposa.
Un
capvespre, no gaires dies més tard, Hélène li va elogiar amb èmfasi uns versos
de nova factura que Pauline (Renée) li havia llegit: “Quant m’agraden els
vostres versos, Pauline: més que això, me’ls estimo”. Pauline l’havia fitat amb
un esguard inequívoc i li havia respost:
“No són els versos el que heu d’estimar, sinó la poeta”. [...] Hélène no es va
fer repetir la insinuació. I el seu cos generós va embolcallar el cos de la
delicada criatura tal com la densitat càlida i vellutada del seu afecte havia
disposat entorn de l’esperit etèriament melangiós de Pauline un encoixinat
protector.Pàg. 66
Van publicar obres
elaborades conjuntament, encara que la seva autoria és del tot dubtosa i sembla
ser que van ser escrites íntegrament per Renée Vivien. Fins i tot, alguns dels
llibres que la baronessa va publicar amb el nom de Zuylen.
El 1907 la baronessa, que
era bisexual, va abandonar Vivien per un home, de manera sobtada. Aquest fet,
acompanyat del retorn de Natalie Barney, amb qui Renée mai va voler tornar i
l’allunyament de Kerimée van abocar Vivien a la desil·lusió i a caure en una
vida d’excessos.
Droite
et longue comme un cyprès,
Mon
ombre suit, à pas de louve,
Mes
pas que l’aube désapprouve.
Mon
ombre marche à pas de louve,
Droite
et longue comme un cyprès.[i]
Dreta
i llarga com un xiprer,
La
meva ombra segueix, pas a pas,
Els
meus passos que l'alba desaprova.
La
meva ombra camina pas a pas,
Dreta
i llarga com un xiprer.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada