diumenge, 10 de maig de 2020

El cànon literari o "els cànons" literaris? (6. La teoria "queer" de perspectiva homosexual)



A finals dels anys seixanta, intel·lectuals gais i lesbianes que fins aquell moment havien mantingut silenci respecte a la seva orientació sexual i a la presència de temes homosexuals en la literatura, van començar a fer sentir la seva veu. La seva feina, conjuntament amb la del feminisme, va ajudar a introduir una nova escola de teoria de gèneres en els anys vuitanta. A les teories de gènere i als estudis homosexuals s’hi va afegir poc després un moviment intel·lectual i polític més activista, la teoria queer,[1] que vinculava la reflexió homosexual amb qüestions públiques com la sida. 
 La crítica homosexual qüestiona la relació entre les categories de gènere i la sexualitat i la fisiologia. No hi ha garantia –diuen- “que l’etiqueta amb què un és identificat (biològicament i culturalment masculí o femení) correspongui de manera inevitable i predestinada a un tipus de conductes sexuals, tendències psicològiques o pràctiques socials”. Aquesta teoria qüestiona l’oposició entre heterosexual i homosexual. Afirmen que. “més que dues posicions contraposades i tancades, són dos punts connectats per les seves pròpies diferències en una continuació que inclou nombroses variacions.” [2]  
La teoria homosexual no només s’interroga sobre el caràcter cultural de la sexualitat, sinó que també ho fa sobre la mateixa cultura fonamentada en la normalitat heterosexual, Eve Kosofsky, una de les estudioses més influents, va escriure Betwen Men: English Literature and Male Homosexual Desire (1985) sobre la representació de l’homosexualitat masculina en la literatura anglesa des de Shakespeare fins al segle XX. 
Judith Butler, escriptora que, a través de la seva obra teòrica, ha tingut una gran repercussió en els estudis literaris, considera un error, tant de la crítica feminista com de l’homosexual, l’intent en si mateix de perfilar una identitat femenina o homosexual. Butler desenvolupa en llibres com Bodies that Matter (1993), la seva pròpia teoria del gènere i de la sexualitat. El gènere i la sexualitat són actes, actuacions i no aspectes crucials d’una identitat essencial. 
Escriptores de l’anomenada literatura lesbiana, com Djuna Barnes amb la novel·la El bosc de la nit (1987); Joanna Rus i la seva novel·la de ciència ficció L’home femella (1987) o Mary Wings amb la seva novel·la de “sèrie negra” Damas del crimen (1993) han estat algunes de les més importants aportacions al gènere.

[1]  La paraula “queer” és un terme pejoratiu per definir  “homosexual”.
[2]  Ryan M. Teoría Literaria. Una introducción práctica. Pàg. 136

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada