divendres, 8 de maig de 2020

El cànon literari o els "cànons" literaris? (5. El neohistoricisme, el postcolonialisme i els estudis ètnics)


Els crítics neohistoricistes tenen la voluntat de lligar l’obra literària al context històric en el qual sorgeix. Pretenen situar el text en el marc contemporani de fets, idees, conflictes i interessos. De fet, el neohistoricisme no només ha rebut els atacs ja previsibles dels crítics formalistes, sinó que també alguns crítics marxistes li han censurat la poca consistència del seu concepte d’història. 
Stephen Greenbalt va exposar algunes de les bases teòriques del moviment en els seus llibres Shakespearean Negotiations; Renaissance Self-Fashioning i Marvelous Possesions. És partidari d’una “poètica cultural” que estudiï les negociacions, transaccions i canvis socials i culturals que hi ha en l’obra literària. Greenbalt suggereix que la crítica hauria de centrar-se en les creences col·lectives, les pràctiques socials i els discursos culturals que donen forma a una obra específica. 
L’última meitat del segle XX ha observat la fi de la dominació colonial d’alguns països europeus sobre una part del món. La majoria dels països colonitzats han aconseguit la independència. Al mateix temps, els grups ètnics que vivien en situació de dispersió van emprendre una lluita per acabar amb les pràctiques racistes i per aconseguir la igualtat amb les ètnies locals majoritàries. 
La crítica literària que ha pres com a objecte d’estudi la raça i l’ètnia ha ajudat a posar en primer pla la importància de la identificació racial en la societat i a qüestionar les normes d’estudi literari que ignoraven els aspectes racials. Cornel West amb articles com La nova política cultural de la diferència han col·laborat  al fet que s’hagi produït un canvi significatiu en la sensibilitat i l’actitud d’alguns crítics i artistes. West en el seu article ens parla  de la diversitat cultural d’una gran majoria d’habitants del planeta, una majoria oblidada i marginada per les xarxes de comunicació internacional i per les èlits postcolonials repressives. Estem assistint, diu, “a la desfeta de l’homogeneïtat cultural WASP, i a l’enderrocament de l’efímer consens liberal. Cal denunciar les exclusions, els silencis i les cegueses d’aquesta homogeneïtat cultural i de les seves arnoldianes nocions sobre el cànon.” [1] 
Edward Said, amb el seu llibre Orientalism (1978), inaugura una nova àrea d’estudis dins de l’acadèmia nord-americana, que ha estat denominada “anàlisi del discurs colonial”, o “teoria postcolonial”. Darrere d’ell, i des de perspectives teòriques diferents, com la psicoanàlisi de Homi Bhabha, o el que s’ha vingut a denominar “semiosis colonial” de Walter Mignolo, s’ha anat bastint la teoria postcolonial, un procés que ha donat lloc a un fenomen descrit en termes de “mestissatge”  “hibridisme” o “transculturització”. 
El terme “estudis ètnics” se superposa amb el de “multiculturalisme”, ja que ambdós designen perspectives i enfocaments que se centren en les qüestions de la raça i la identitat cultural. Aquest moviment d’afirmació d’allò que és multicultural afecta als estudis literaris en el fet que la literatura reflecteix aquests conflictes entre una cultura comuna, identificada en gran mesura amb la blanca i els valors i pensament occidentals, i la resta, que ocupen una posició més marginal. 
Stuart Hall, en el seu article Què és el que és “negre” en la cultura popular negra? [2] afirma que “El moment actual té una coordenada important, la descolonització del Tercer Món, caracteritzada des del punt de vista cultural pel sorgiment de les sensibilitats descolonitzades. Interpreto la descolonització del Tercer Món en el sentit d’incloure l’impacte dels drets civils i de la lluita dels negres en la descolonització de les ments dels pobles en diàspora negra.”

[1] West, C. La nova política cultural de la indiferència. http://vilaweb.com/AREES/biblioteca/1991/3/3_21.html
[2] Hall, S. Què és el que és “negre” en la cultura popular negra? http://catedras.fsoc.uba.ar/rubinich/ahall1.html

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada