“Som un país d’imbècils [...] Quan analitzes la història de Catalunya, et cauen els collons a terra”
Aquestes paraules són de l’entrevista
que Vilaweb li va fer a Toni Clapés, gran periodista i presentador del “Versió
RAC1”.
Aquestes paraules són una
mostra del pensament negatiu que tenim sobre nosaltres mateixos i el nostre
país. No sé si arribem a l’autoodi, però en tot cas, poc li falta. Puc entendre
el perquè d’aquest pensament tendent a la negativitat (sobretot en el sentit
que en parla en Clapés) però la veritat és que em comença a cansar una mica. La
ignorància històrica i la poca memòria, passada i recent, ens mou massa sovint
cap aquesta negativitat.
Parlem una mica, doncs, d’història
passada i recent. Comencem per la passada.
Què tenen a veure entre
elles diferents aportacions científiques i mèdiques com La circulació pulmonar
i l’oxigenació de la sang; el coneixement de la naturalesa microbiològica del
còlera; la recerca per a desenvolupar una vacuna contra la infecció tuberculosa
latent; la descripció de l’etiologia vírica del càncer; un nou mètode d’operar
l’hèrnia crural; l’establiment de les bases de l’hematologia moderna; el
tractament quirúrgic de les fractures de guerra...
O altres aportacions en el
camp de la recerca, la ciència o la tecnologia com l’aparell receptor de
telefotografia; el fax; la identificació del senyal del radar en l’entorn marí;
la farga catalana; el telescopi; la primera nau submarina i el motor anaeròbic;
la màquina d’assecar cafè; el primer ferrocarril suburbà de l’Europa
continental; un reactor aplicable a automòbils i avions...
Només tenen un factor en
comú... totes aquestes aportacions, descobriments, invents han estat obra de
catalans....
Calitxt III, el pontífex
número 209 i el segon Alexandre VI, el número 214, van ser Papes catalans. L’entronització
del papa Borja va fer exclamar al cardenal Pietro Bembo: "O Dio, la Chiesa
Romana in mani dei catalani." Durant
els pontificats dels papes Borja, el català va ser la llengua dominant a la
Cúria romana.
El Consolat de Mar, que te
les seves arrels, en el tribunal de la Carta Consular de Barcelona de 1258, va evolucionar com a codi jurídic. L'expansió i supremacia comercial i marítima
de la Corona d'Aragó, amb els Consolats del Mar per tota Europa, va tenir com a
conseqüència que la compilació de dret marítim, coneguda amb el nom de Llibre
del Consolat del Mar, transcendís les fronteres polítiques a tota la
Mediterrània i el llevant de l'Atlàntic.
El món de l’ensenyament i de
l’educació. Des de la universitat medieval, amb la fundació de la Universitat
de Lleida a principis del segle XIV. Al Renaixement, amb la gran figura de Joan
Lluís Vives que ja va proposar tenir en compte les característiques individuals
de cada alumne en els plans d’estudi. Les escoles parroquials de l’època
moderna que alfabetitzaven els infants de diferents classes socials.
A mitjà segle XVIII, a
Catalunya, a l’època moderna i contemporània, ja es parla de pedagogia.
Sobresurt la figura de Baldiri Reixac i de la seva obra, publicada el 1749
“Instruccions per l'ensenyança de minyons”, un compendi universal propi de la
Il·lustració.
Francesc Ferrer i Guàrdia,
considerat un dels pares de l’Escola Nova, basada en l’aprenentatge pràctic, tenint
en compte la psicologia de cada nen.
Alexandre Galí, amb una gran
activitat educativa: mestre de minyons, mestre de mestres, promotor
d'iniciatives culturals i escolars, lingüista, teòric de l'educació,
historiador de la cultura...
La Mancomunitat de Catalunya
que aposta clarament per una política
educativa de qualitat.
L’impuls a l’educació en
català i l’avanç en coeducació de l’època republicana, excessivament breu i
tallada de soca-rel pel franquisme.
Com és possible que ignorem
que el motor a reacció, va ser inventat per Ramon Casanova Danès, el 1917 i que
té una sala permanent al museu de la NASA?
I podríem continuar...
Joan Triadú en el pròleg al
llibre Aportacions Catalanes Universals escriu:
No
gosaríem afirmar-ho del tot, però la història, tal com s’escriu, arriba a fer-nos
dubtar que els catalans existim com a ciutadans del món. Val a dir que la
història no fa res més que reflectir una determinada realitat. En el nostre
cas, tant se val que sigui certa —si és que ho pot ser— com tendenciosa;
rigorosa com manipulada o errònia.
Triadú
remarca que cal que els catalans ens adonem de la contribució que
individualment, però també com a poble, hem estat capaços d’aportar a
l’encaminament humà positiu, al progrés espiritual i material; és a dir, a la
pau, al millorament del treball, al pensament, a l’art i a les lletres, al bon
viure i a les ciències i a la lluita amb el mal en general, amb la malaltia i
amb la mort.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada