dissabte, 7 d’agost del 2021

Estem tots/totes tocats/tocades de l’ala o... Estem totis tocatis de l’ala? (El gènere gramatical. 1)

Els arbres no ens deixen veure el bosc o... confondre els ous amb els cargols

“Jo no sóc masclista”... és el que habitualment diem la gran majoria dels homes quan algú enceta alguna conversa sobre el tema. De la mateixa manera, acostumem a remarcar que tampoc tenim cap prejudici de raça o color de pell amb el clàssic “Jo no sóc racista”.

Bé... Personalment, quan sorgeixen aquesta mena de temes a les converses, prefereixo dir sempre que “intento no ser masclista (o racista)”, perquè sóc conscient que l’educació rebuda, socialment, familiarment, dins d’una societat patriarcal ha fet que arrelin determinats tics mentals i de comportament que són molt difícils d’extirpar de manera definitiva.

Di això, quatre (o cinc) ratlles per comentar aquest enrenou que ja fa molt de temps que es va iniciar i que el periodista Melcior Comes va titular, amb molt d’encert, “la matria de totis”.[1]

De la mateixa manera que jo “intento no ser masclista” seria molt convenient que els partidaris d’aquesta mena d’invent lingüístic “intentessin” entendre que el gènere gramatical no és res més que una manera, totalment arbitrària, de classificar els substantius. Possiblement, com apunta David Valls en el seu llibre “Les llengües de l’Anaconda” “un dels grans errors de la lingüística i de la filologia és el d’haver posat les nomenclatures de femení i masculí al gènere, ja que això fa confondre gènere amb sexe”.[2]

Els lingüistes s’ha quedat afònics insistint, una i altra vegada, que no hi ha cap connexió entre gènere i sexe. En paraules de Carme Junyent “El sexe és una qüestió de biologia, mentre que el gènere és una qüestió de gramàtica.” Els defensors del llenguatge dit (abans) no sexista i (ara) inclusiu argumenten que el gènere masculí és per als homes o els mascles i el femení per a les dones o les femelles.[3] Tornant a Carme Junyent: “què passa, doncs, quan diem la pantera o la girafa? Aquí ningú pensa que també hi ha mascles ni a ningú se li acudiria crear un masculí per a tots aquests animals en què el gènere no marcat (l’inclusiu) és el femení.”[4]

Què diuen els partidaris del llenguatge inclusiu? Hi ha diferents propostes que van des del desdoblament masculí i femení, a eliminar les terminacions de substantius i adjectius i introduir una e o una i per fer el plorar neutre (totis). Tot això passant per fer servir només el femení ( i no el masculí) com a gènere no marcat.

Veiem alguns exemples de desdoblament (són reals):[5]

Criteris generals d’admissió d’alumnat i barem a aplicar:

Existència de germans o germanes matriculats o matriculades al centre o de pares o tutors legals que hi treballin: Quan l’alumne o alumna té germans o germanes escolaritzats o escolaritzades al centre o pares o tutors legals que hi treballen en el moment en què es presenta la preinscripció: 40 punts.

Proximitat del domicili de l’alumne o alumna al centre o, en el seu cas, la proximitat del lloc de treball del pare, la mare, tutor o tutora, guardador o guardadora de fet (en el sentit de guàrdia legal previst al Dret Civil Català), o de l’alumne o alumna quan sigui major d’edat: Quan el domicili de la persona sol·licitant estigui a l’àrea de proximitat del centre: 30 punts.

Quan a instància del pare o mare, tutor o tutora, guardador o guardadora de fet, o de l’alumne o alumna quan sigui major d’edat, es prengui en consideració, en comptes del domicili de l’alumne o alumna, l’adreça del lloc de treball d’un d’ells, i aquest és dins l’àrea de proximitat del centre: 20 punts

Algun exemple que, a més, és contradictori i que indueix a la confusió:[6]

“Els nens i les nenes boniques” (Els nens son bonics?)

“Les nenes i els nens bonics” (Les  nenes són boniques?)

“Els nois i les noies majors de 18 anys hi tindran accés” (Els nois és indiferent l’edat que tinguin?)

Potser hauríem d’acabar dient: Els nens bonics i les nenes boniques? Els nois majors de 18 anys i les noies majors de 18 anys?


[2] Valls, David. “Les llengües de l’Anaconda”. Viena Edicions 2018

[3] https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/4466/4213   

[6] Valls, David. “Les llengües de l’Anaconda”. Viena Edicions 2018


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada