dilluns, 9 d’agost de 2021

Estem tots/totes tocats/tocades de l’ala o... Estem totis tocatis de l’ala? (El gènere gramatical. 2)

 

Si som estrictes i apliquem el desdoblament en tots els casos, ens podríem trobar amb construccions insòlites com “el pilot d’avió i la pilota d’avió” “el cònsol i la consola”, “l’alt càrrec i l’alta càrrega”... O potser aquí ens dirien que no cal el desdoblament i que ja ens val el substantiu invariable... que és el masculí? Contradicció darrera contradicció.

I alerta amb el contingut semàntic dels respectius gèneres:

No és el mateix el cortesà que la cortesana. Ni el sacerdot que la sacerdotessa. Ni un gat vell que una gata vella. Ni un minyó que una minyona. Ni el majordom o la majordoma. L’infant o la infanta. Home públic o dona pública... [1]

Carme Junyent ens posa aquest exemple “patit” per ella mateixa:[2]

Pel que fa a mi, en tinc un, d’exemple, que en aquest cas surt al meu campus virtual, perquè jo tinc una norma que diu: "les classes es fan en català, els treballs es poden fer en qualsevol llengua que entengui la professora". I com que això és oficial de la universitat i tot el que escriu la universitat ha d'estar escrit en llenguatge inclusiu, em vaig trobar que vaig ensenyar això a classe i m'ho havien canviat, i em vaig trobar amb què els treballs es poden fer "en qualsevol llengua que entengui el professorat". I aquí vaig haver de dir que no, perquè jo no entenc totes les llengües que entenem el conjunt de professors d'aquesta casa, per tant no té cap sentit. Són les conseqüències de voler arreglar una cosa que no cal arreglar.

Hi ha una part del feminisme dit “revolucionari” que ha decidit fer servir el femení com a gènere no marcat. El resultat és l’ús indiscriminat de substantius i adjectius femenins. En aquest sentit, em va semblar molt interessant l’article “El femení genèric o la invisibilització de les dones”, de Jaume Corbera, publicat a dbalears.cat:[3]

Al Born del Molinar de Palma l'any 2019 s'hi va instal·lar un bust de record i homenatge d'una mallorquina assassinada el 1937 pels feixistes, Aurora Picornell i Femenias. A baix del bust, una placa explica que aquesta al·lota de 24 anys Lluità pels drets de les treballadores, que en el llenguatge d'aquestes feministes revolucionàries actuals voldria dir que lluità pels drets dels treballadors (en general)... Idò no: la seva lluita, concretament, va ser pels drets de les (dones) treballadores, perquè era una lluitadora compromesa especialment amb els drets de les dones. Els mallorquins ho sabem, i els parlants normals de català ho poden saber, si llegeixen la placa. Les qui parlen en femení genèric no ho poden saber, perquè amb la seva revolució lingüística han anul·lat el recurs que fa possible la visibilització de les dones que tant reclamen. Aquest és el resultat real d'aquesta tergiversació absurda de les regles lingüístiques.

Pel que fa a l’ús de “totis”... Aparentment, per a tots aquells que tenen animadversió per al “tots/totes” o per fer servir només el femení com a gènere no marcat (“totes”), sembla que seria fàcil i senzill utilitzar el pronom indefinit “tothom”. Doncs, no... perquè tothom és una construcció formada per tot i hom, i hom etimològicament significa “home”.

Òndia! Hom comença a aparèixer al segle XII, evolucionant del llatí “hominis”. Des de llavors ja comença a adoptar el significat de “qualsevol persona”. Algun exemple:

Déus mana a hom amar son enemich. (Ramon Llull. Segle XII)

Hom diu que les muntanyes del Pirineu són les més boniques del món.

Hi ha casos en què hom no sap què fer.

El pronom “tothom” apareix ja en el segle XIV amb el significat de “a tota la gent”, “a totes les persones”. Doncs, després de set segles encara hi ha gent que hi veu darrere, amagat, aguaitant, la paraula “home”, sexista, patriarcal i masclista.


[1] https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/4466/4213   

[2] https://www.ccma.cat/tv3/el-llenguado/fins-a-quin-punt-i-de-quina-manera-el-feminisme-ha-transformat-el-llenguatge/noticia/2994871/

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada