dimecres, 18 d’agost de 2021

Agost amb Margaret Millar

 

Estic llegint una novel·la de la sèrie de novel·la negra “La cua de palla”. Concretament, la titulada “Un estrany a la meva tomba” de l’escriptora canadenca Margaret Millar.

Com en saben d’escriure, els escriptors! Sí, ja ho sé, és una veritat com aquella que diuen (potser encara) a Carcaixent

Ai, mon tio Blai, en glòria estiga, si no s’haguera mort, encara viuria.

Un exemple... Mireu com podria escriure un no escriptor (com jo mateix) un text...

El terror no va començar a la nit, sinó en un matí de sol. Els arbres deixaven anar la rosada o es movien amb el pes de molts ocells petits.

Va voler saber quins ocells eren tot mirant un llibre. Era molt difícil i tampoc no li agradaven els ocells per la diferència entre quan volaven i la debilitat de quan eren a terra. Se li assemblaven.

Ara, mireu com l’escriu Margaret Millar:

El temps de terror no començaren enmig de la nit , quan el silenci i l’obscuritat fan que el terror sembli una cosa natural, sinó un matí assolellat i sorollós de la primera setmana de febrer. Les acàcies, tan florides que semblaven haver perdut les fulles, espolsaven la boira nocturna de les seves poncelles amb el mateix gest d’un gos pelut que s’espolsa la pluja, i els eucaliptus es balancejaven enjogassadament sota el pes de centenars de petits ocells grisos, no més grossos que el polze, el nom dels quals Daisy no sabia.

Havia tractat d’esbrinat a quines espècies pertanyien acudint al llibre sobre els ocells que Jim li havia ofrenat quan es traslladaren a la casa nova.  Però els menuts ocells es negaven a restar immòbils el temps que hauria calgut per a identificar-los, i Daisy ho va deixar córrer. Per altra banda, els ocells no li agradaven, El contrast entre llur llibertat quan volaven i llur terrible vulnerabilitat quan eren a terra, li recordava massa el seu propi cas.

Us deixo amb una frase de Margaret Millar i amb un fragment del llibre:

Algunes persones es tornen tan expertes a llegir entre línies que acaben no llegint les línies.

No li va semblar irònic esbossar un grapat d'observacions al voltant de la veritat i  la justícia, quan, de fet, la seva vida havia estat una mena de marató en el qual la veritat sempre el precedia alguns passos i la justícia el seguia a uns quants metres. mai havia arribat a la primera, i la segona mai l’havia atrapat. (Un estrany a la meva tomba).

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada