dimecres, 19 de febrer de 2014

Eleccions europees: l'oportunitat perduda?

Fa unes setmanes, quan el calendari per a la presentació de candidatures a les eleccions europees encara ho feia possible, des del Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana vam considerar que calia fer tots els esforços necessaris per a fer possible una candidatura unitària i cívica, d’ampli espectre sociopolític. La candidatura unitària i cívica era un clam majoritari de la societat catalana; per tant, malgrat que massa senyals indicaven que la majoria de partits polítics catalanistes partidaris d’exercir el dret a decidir no estaven fen els passos necessaris per fer-la possible, l’ANC va intensificar les converses amb tots els partits i va fer tots els esforços possibles per intentar arribar a un acord.
Crèiem, i continuem creient-ho, que les eleccions europees són un autèntic repte i una gran oportunitat. Una candidatura unitària i cívica d'ampli espectre sociopolític hauria permès, d’una banda, mesurar l’evolució del suport popular al procés de construcció de l’Estat propi i maximitzar la representació sobiranista al Parlament Europeu. A més, hauria permès fer sentir la veu del nostre procés amb tota la força possible.
Més encara, la participació en les eleccions europees és sempre molt baixa. Oscil·la entre un trenta i un trenta-cinc per cent depenent dels països. Una candidatura unitària i cívica hauria fet créixer la participació de manera considerable fins a arribar a percentatges del 55 o del 60%. Un fet que hauria estat de ressò europeu i que hauria fet girar els ulls de tot Europa vers el nostre procés d’independència.
L’ANC, recollint aquest clam majoritari, ha estat treballant per constituir aquesta candidatura unitària i cívica que reclamava la societat catalana. Finalment, no ha estat possible i per això lamentem profundament que, en aquests moments decisius, els partits polítics no hagin estat capaços de recollir el clam d’unitat que se’ls exigia des de la societat.  
El partits, lamentem dir-ho, aquesta vegada han actuat més mirant els seus propis interessos que els del país. La unitat política que s’havia assolit amb l’acord sobre la data i la pregunta i, encara més, amb la tramitació de la petició del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats per poder organitzar la consulta, aquesta vegada no ha estat possible.
Des de l’ANC, hem celebrat aquests avenços aconseguits en la unitat política. que han situat en dos terços dels membres del Parlament els partidaris d’exercir el dret a decidir. Els partits, però, tenen les seves pròpies estratègies, els seus legítims interessos i, evidentment, són ben lliures de prendre les seves pròpies decisions. És el que han decidit fer en relació a la nostra proposta de candidatura unitària i cívica.  
La situació creada amb el fracàs d’aquestes negociacions ens fa veure que la unitat política imprescindible per encarar la part pendent i decisiva del procés d’independència, que s’ha de materialitzar amb la consulta del 9 de novembre, encara és lluny de tenir la fortalesa necessària.
Oportunitat perduda? Sí, però l’ANC treballa sempre en positiu. Girem full, doncs, i busquem un nou consens, una nova possibilitat d’unitat política. Busquem una nova oportunitat.
Davant la impossibilitat de la candidatura unitària, l’ANC demana a totes les forces polítiques catalanistes que es puguin presentar en les diverses candidatures a les eleccions europees, que incloguin uns punts comuns, mínims, dins dels seus programes electorals.
Aquests punts, especificats en la nostra Declaració de febrer, són els següents:
1. El caràcter irrenunciable de la consulta prevista per al 9 de novembre per fer efectiu el dret a decidir del poble català, que inclou el pronunciament sobre la independència de Catalunya.
2. En el cas que l’Estat espanyol intentés impedir la celebració de la Consulta, demanar l'empara del Parlament europeu per garantir la  celebració d’aquesta Consulta, així com la intervenció europea en el procés posterior si l'Estat espanyol no accepta l'aplicació pràctica dels seus resultats. 
3. La Unió Europea ha de donar resposta al repte democràtic que li planteja Catalunya. Per estricta aplicació dels principis europeus, la constitució de Catalunya com a estat sobirà ha de comportar l’obtenció immediata del mateix estatus polític que qualsevol dels estats membres que actualment la conformen. 
4. La defensa dels drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l'estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d'Europa i l'aposta pel progrés econòmic, social i cultural.
L’Assemblea Nacional Catalana només donarà suport a les candidatures que incloguin aquests punts programàtics.
Hem perdut una gran oportunitat. 
Prou, però, de lamentacions i tornem de nou a la feina.
Les eleccions europees del proper 25 de maig continuen sent encara aquesta oportunitat única per fer un nou pas en la construcció d’una majoria política i social, sòlida i estable, que enforteixi les nostres institucions nacionals de cara a les decisions que hauran de prendre en el futur immediat.

Com sempre, només depèn de nosaltres.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada