divendres, 24 de juny del 2016

La censura en l'historicidi de la nació catalana (Davantal La clau de la nostra història)


Censura...

La censura és l'ús de poder, per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per prohibir allò que no es vol que la societat sàpiga. La censura es duu a terme amb la finalitat de mantenir l'statu quo, controlant el desenvolupament d'una societat, o suprimint la disconformitat d'un poble sotmès.

“No es pot construir un Estat lliure amb una història segrestada”...

Aquesta frase la va dir Jordi Bilbeny, el nostre convidat d’avui i sobre aquesta frase desenvoluparem aquest capítol de La clau de la nostra història.

Quin va ser el paper de la censura castellana durant el segle XVI?

És en aquest segle quan es comencen a dictar disposicions reials que estableixen un control ferri sobre les idees i les publicacions, un fenomen habitual a les dictadures, però que pocs s'han cuidat d'extrapolar a èpoques llunyanes.

El 1503, els Reis Catòlics dicten una pragmàtica sobre el control de les impremtes i l'estampació de llibres. El 1556, una reial cèdula de Felip II prohibeix, entre altres matèries, la impressió dels llibres que tracten d'Amèrica. El 1556, una altra reial cèdula del mateix monarca ordena als oficials reials dels ports americans que reconeguin els llibres que arriben en els vaixells i que requisin els que es troben a les llistes de la Inquisició. El 1558, aquest rei mana imprimir un catàleg de tots els llibres prohibits perquè siguin cremats públicament. Dos anys més tard, reforça aquesta disposició amb una reial cèdula.

Els càstigs per contravenir aquestes normes eren severíssims, inclosa la pena capital. Els oficials reials exercien un control estricte a les duanes i als ports, i existien brigades que recorrien viles i ciutats i buscaven sovint un sol document allà on pogués ser amagat.

Aquesta era la part repressiva, però hi havia tot un estol de censors que eren funcionaris reials i tenien per ofici corregir i esmenar textos. Aquests funcionaris haurien protagonitzat la tasca de suplantar la presència pública i documental d'una nació sencera. Malgrat semblar una tasca molt complicada, en el fons no ho va ser tant. De fet es tractava de traduir unes 150 obres i alguns milers de documents. Una feina que es va fer en diverses generacions.

Avui, doncs, a La clau de la nostra història parlarem sobre “la censura en l’historicidi de la nació catalana”

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada