Article publicat a Tribuna Catalana
La CUP no retira l’esmena a la
totalitat dels pressupostos presentats pel govern. Som de nou, i no és la
primera vegada, en un atzucac endimoniat.
El procés trontolla?
Deixo de banda la CUP. Ja s’ho
faran. Només remarcar el gran error que vam cometre molts en pensar que el 27-S
era el mateix votar uns o altres perquè tots teníem el mateix objectiu.
Després de l’experiència
política viscuda (i patida) durant aquests darrers 9 mesos, que van des de la
nit mateixa del 27-S al dia d’ahir, sembla que sí, que el procés trontolla. Si
més no el procés que es preveia en el full de ruta de JxS aparentment acceptat
per la CUP.
El full de ruta ens deia que
hi hauria una declaració d’inici del procés d’independència, que es posaria en
marxa el Procés Constituent en una primera fase de participació ciutadana i una
segona institucional, que es treballaria en les tres lleis principals
(Seguretat Social, Hisenda i transitorietat jurídica) i la legislatura acabaria
18 mesos després del seu inici en una convocatòria d’eleccions amb caràcter
constituent.
De tot això, en 9 mesos només
s’ha fet realitat la declaració del 9-N. El procés trontolla.
Des de
l’independentisme podem fer com si no passés res, amagar el cap sota l’ala,
pronunciar les paraules màgiques “il·lusió, convenciment i confiança” i
continuar la lenta, però constant, davallada anímica que s’està produint des
d’aquell 9 de novembre de 2014.
Tenim un greu problema intern.
Si ho voleu, uns quants problemes interns que només nosaltres podem solucionar.
Des d’aquell il·lusionant 9 de novembre de 2014, els independentistes no som
capaços de posar-nos d’acord en gairebé res. Candidatura unitària al 27-S?
Baralla. Candidatura unitària a les eleccions espanyoles? Baralla i per partida
doble (20-D i 26-J) Pacte per investir president Artur Mas. Baralla. Aprovació
de pressupostos. Baralla.
Veient d’on venim és bastant
fàcil augurar o podem anar: Procés constituent. Baralla. Avançament d’eleccions
comptant vots. Baralla. Eleccions constituents? Baralla. Referèndum sobre un
text constitucional. Baralla.
Cal trobar, doncs, aquella
solució que uneixi al màxim l’independentisme i que elimini la confrontació
interna, si no, el procés continuarà trontollant amb el perill que això
significa.
Quina pot ser, doncs, aquesta
solució que, en comptes de separar, faci apropar les diferents sensibilitats
del moviment independentista?
Després de l'assemblea de la CUP del mes de maig, en el comunicat posterior l'organització esmenta el referèndum unilateral sobre la independència. Gairebé el mateix
dia, Jordi Sànchez, president de l’ANC, veia el referèndum unilateral com una
possible sortida exitosa per al procés d’independència.
En aquell moment la meva
reacció va ser totalment contrària a la celebració d’un referèndum. Hi veia
moltes dificultats gairebé insalvables: com acceptaria el conjunt de
l’independentisme aquesta sortida? Quina seria la reacció dels funcionaris
davant els preparatius i la celebració del referèndum? Podríem aconseguir una
participació superior al 50%? Quina seria la reacció internacional?
La solució “referèndum
unilateral” sembla, però, que es reforça més a mesura que passen els dies i que
es postula com una proposta cada vegada més real, potser com LA PROPOSTA que ens permeti avançar definitivament cap a
la proclamació de la República catalana.
En propers articles
m’agradaria desenvolupar més aquesta proposta del referèndum analitzant-ne els
pros i contres. M’agradaria escriure sobre el paper important i cabdal (com
sempre, des del 2012) de l’ANC i de la transcendència, un any més, del proper
11 de setembre.
Aquest 11 de setembre no podem
tornar a les grans diades festives i espectaculars, a pensar només en les diades
de gran impacte visual. L’ANC ha d’organitzar i estructurar un 11 de setembre
que ha de ser l’element que ens catapulti cap a la solució definitiva i cap al
nou Estat independent.
El procés trontolla? Doncs,
apuntalem-lo, reforcem-lo i endavant!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada