dijous, 16 de juny de 2016

Catalunya i la Mona Lisa de Leonardo da Vinci (Davantal de La clau de la nostra història)


Si en aquest món hi ha una obra mestra de la pintura que hagi rebut més elogis, que hagi estat més visitada, que hagi arrencat més admiració i arrossegat més misteri, aquesta obra d'art és la Mona Lisa.

La Gioconda o Mona Lisa és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental. És un retrat de mig cos en què apareix una dona que mira directament l'espectador amb una expressió que sovint ha estat descrita com a enigmàtica.

Crítics i especialistes de tot el món han tractat d'esbrinar qui és aquesta bellíssima senyora del somriure misteriós. Teories de tota mena, interpretacions rocambolesques i una sensació general d'embolica que fa fort, ens fa adonar que el que s'amaga darrera aquesta obra deu ser d'una gran transcendència política.

Perquè, altrament, tampoc fora tan difícil de comprendre que si, com sabem perfectament pels biògrafs de Leonardo i els historiadors del Renaixement a Itàlia, Leonardo treballava pel Duc de Milà i el seu nebot Gian Galeazo Sforza era casat amb Elisabeth d'Aragó, doncs que la senyora Lisa, la Mona Lisa, fos la jove de Ludovico Sforza, el Moro, duc de Milà. Com a hipòtesi certament és la més plausible.

En el fons del quadre hi veiem un paisatge, alguns diuen que inspirat en les vistes de què Leonardo va poder gaudir als Alps durant el seu viatge a Milà. Un paisatge d'atmosfera humida i aquosa que envolta la dama. S'ha intentat localitzar la zona, però no hi ha cap conclusió definitiva.

És un paisatge real el paisatge de la Gioconda? Com que no es pot identificar amb cap paisatge italià concret, la totalitat dels entesos creuen que és imaginari. Però, per què hauria d’inventar un paisatge el pintor que més va fer perquè la pintura semblés real?

¿Per quin motiu avui volem dedicar aquest capítol de La clau de la nostra historia al quadre de la Mona Lisa?

Isabel d’Aragó era la filla d’Alfons II, rei de Nàpols i per tant una princesa de la casa reial catalana. El que se'ns planteja, doncs, no és qui era el personatge tant delicadament retratat per Leonardo sinó, quina relació tingueren els membres d'aquest llinatge i el mateix artista amb Catalunya. I quan parlem de Catalunya, en aquest cas ens volem referir a la Catalunya física, geogràfica.

Perquè sorprèn molt el paisatge de fons d'aquest retrat. Un paisatge que evoca unes muntanyes singulars, úniques al món i de gran significació per als catalans. És per això, justament que avui hem convidat a l'Albert Fortuny, un enginyer, com enginyer fou en Leonardo Vinci, a fi que ens exposi les seves observacions sobre el paisatge montserratí que emmarca la figura de la Mona Lisa. Un paisatge que es repeteix en diverses obres del gran geni del Renaixement.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada