A l’Espill, l’autor se serveix de la misogínia general
que emana dels seus versos per embolcallar tota la seva obra. Una misogínia que
és molt més que un tòpic literari, ja que està sostinguda per la ideologia
judeocristiana. Influït, segurament, per aquesta ideologia i per la seva pròpia
concepció de la dona i aprofitant-se, a més, del debat establert a l’entorn de
la condició femenina, Roig farcirà el seu relat de múltiples històries que
destil·laran una profunda aversió vers el sexe femení.
L’Espill és, però i com hem
vist, molt més que una simple obra misògina. És també una obra amb un profund
sentit moral i alliçonador, una obra que vol distreure, que vol divertir i fer
riure; és també una obra que pren partit per una manera determinada de fer i
d’escriure literatura a la València del segle XV.
L’Espill és més, encara. És
una obra complexa, en què l’autor hi aboca un munt de referències socials,
històriques, culturals i religioses. Una font d’informació impressionant sobre
la cultura i la manera de viure de l’època. El tema de les dones, hi apareix
com a eix central al voltant del qual es va teixint tot una teranyina que aplega una gran quantitat d’informació de
tot tipus sobre la societat contemporània de l’autor. A través de les pàgines
de l’Espill, hi podem veure reflectits aspectes de l’època com l’agricultura,
la vegetació o el bestiar; les professions, els costums, els hàbits de la gent;
la geografia i les comunicacions i, de manera molt destacada, els metges de
l’època, la medicina i la seva pràctica.
La professió de metge de Roig
traspua a través del text de l’obra. L’enumeració extensa de malalties i
medicaments; la citació de determinats règims alimentaris d’acord amb les
teories sobre la salut de l’època; els metges que hi apareixen en determinats
episodis i la defensa que Roig fa del gremi al qual pertany; l’amor –la
malaltia d’amor- i la sexualitat són vistes a través de la mirada d’un metge
medieval; la menstruació i el semen femení; la utilització de la medicina com a
metàfora per assimilar el pecat amb malaltia i la religió amb guariment són
elements definitoris de la influència que la professió de Roig exerceix damunt
de l’obra.
Segurament, parlar de la
condició femenina i de com és tractada a l’Espill és, a més d’inevitable,
imprescindible. Cal, però, anar molt més enllà i endinsar-se en aquest teixit
múltiple que representen els versos apariats de l’Espill per poder captar i
interpretar una de les obres cabdals de la literatura catalana del segle XV.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada