Els inicis del
cooperativisme se situen a l’Anglaterra a principis del segle XIX, en plena
revolució industrial. És contemporani amb d’altres moviments obrers i socials
com l’anarquisme, el socialisme, el
marxisme, el sindicalisme o la doctrina social de d’Església, que també
propugnen la transformació social.
La primera
cooperativa, entesa com a associació de persones per a l’activitat econòmica,
es constitueix a Anglaterra l’any 1927. Paral·lelament, a Catalunya, també hi
començava a haver experiències cooperatives, com la Companyia Fabril de
Teixidors a mà de Barcelona que inicià
la seva activitat el 1842. L’Econòmica de Palafrugell o la Canetenca, com a
cooperatives de consum, i La Obrera Mataronense o la Ladrillera de Terrassa,
cap al 1860.
Segons la
Confederació de Cooperatives de Catalunya, operen 4.779 cooperatives a
Catalunya, un 22% de les totals a l'Estat Espanyol, que ocupen directament a
38.546 treballadors. La majoria, 3.042, són cooperatives de treball; segueixen
les agrícoles, que són 463; les de serveis, 183; les de consum, 128; les
d'habitatge, 94; i les d'ensenyament, 86. A més hi ha prop de cinquanta
cooperatives de segon grau.
El nombre de
cooperatives ha anat creixent des de fa sis anys. Actualment, el cooperativisme
dóna feina directa o indirecta a més de 40.000 persones a Catalunya i
produeixen vora el 3% del PIB del Principat, amb uns 7.000 milions d'euros en
valor de producció.
En paraules del
nostre convidat d’avui: “El cooperativisme és en la base del nou paradigma que
necessitem construir, basat en un nou model econòmic, sostenible, equitatiu i
eficient, en l’apoderament de la ciutadania i en el coneixement universal com a
motor principal”.
Avui, parlem del
cooperativisme i les cooperatives, aquí, a Catalunya segle XXI
