Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya segle XXI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Catalunya segle XXI. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 de juliol del 2019

Catalunya segle XXI. Els 5 programes més vistos de l'any 2019


Durant l'any 2019, el programa Catalunya segle XXI ha emès un total de 14 capítols.

Tots aquests programes es poden veure a ETV a la carta. Els cinc més vistos fins ara en aquest espai d'ETV Llobregat.  han estat, de més a menys, els següents: 


amb Miquel Sellàrès
Emès el dilluns 17 de desembre de 2018 


amb Francesc Xavier Vila
 Emès el dissabte 9 de febrer de 2019


amb Martí Olivella
 Emès el dissabte 18 de maig de 2019


amb Manel Larrosa 
Emès el dissabte 26 de gener de 2019


amb Adelina Escandell
 Emès el dissabte 23 de març de 2019


diumenge, 9 de juny del 2019

Catalunya segle XXI. Final d'un cicle



El 25 de febrer de 2018 vam emetre, per ETV Llobregat, el primer programa de Catalunya segle XXI en què vam voler que coneguéssiu el Congrés Participatiu Catalunya i Futur. De fet, Catalunya segle XXI pretenia dur-vos  a casa vostra els principals temes de debat que anessin formant part del Congrés a través de la conversa entre els diferents experts en un tema, acompanyats sempre de joves llicenciats o estudiants universitaris, per tal de tenir la visió dels més joves en cadascun dels programes.  

Des de llavors fins ara han estat 40 programes. Hem tractat temes molt diversos, des la renda garantida, fins al medi marí, tot passant pel benestar social, la sanitat, les polítiques de gènere, la mobilitat, el model d’empresa, el sistema fiscal, els sistemes electorals, la immigració, l’economia col·laborativa, seguretat i defensa, l’administració pública, la llengua i un llarg etcètera. 

El programa núm. 40 tanca, si més no de moment, aquest cicle de Catalunya segle XXI.  El nostre més profund agraïment a tots els experts, professionals, ponents i col·laboradors del Congrés que han participat en el nostre programa. Un agraïment que fem extensiu a tota la gent més jove que, capítol a capítol, ens ha pogut oferir el seu propi punt de vista sobre cada tema.  

Un agraïment molt especial a tota la bona feina que, des de la producció i la conducció del programa, han fet la Maria Vidal, l’Aina Martín, la Gina Rigol i en Guillem López. Sense ells, i sense tota la gent d’ETV Llobregat, el programa no hauria estat possible. 

Us recordem que si voleu visionar qualsevol dels 40 programes emesos els trobareu a http://etv.alacarta.cat/catalunya-segle-xxi

Moltes gràcies per seguir-nos durant aquests mesos.... i recordeu...El futur sempre depèn del que facis avui. 

Fins aviat i que tingueu molt bona feina!

VÍDEO: El medi marí i el sistema litoral català (Programa 40 i últim de Catalunya segle XXI)

Segona temporada
 Emès el dissabte 8 de juny de 2019
Direcció i presentació:  Jaume Marfany i Gina Rigol
Producció: Maria Vidal, Gina Rigol i Guillem López 
Convidats:

Jordi Salat, matemàtic i oceanògraf a l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona 

Marta Masdeu, estudiant de doctorat a  l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona 

dissabte, 8 de juny del 2019

El medi marí i el sistema litoral català (DAVANTAL del programa 40 de Catalunya segle XXI)


Les conseqüències que comporta una gran concentració urbana sobre el medi natural són evidents i explicables, i un dels sistemes que pateixen més aquesta concentració  i la degradació que comporta és el medi marí i tot el sistema litoral. La major part de les grans infraestructures del país i els assentaments industrials i logístics es concentren en les comarques de la franja costanera que també concentren la major part dels destins turístics del país, una de les seves principals activitats econòmiques.

No cal dir, així mateix, que el sistema fluvial té un impacte directe sobre el sistema marítim i l’ecosistema litoral (aportacions, contaminació…), a la qual cosa s’afegeix l’efecte dels emissaris submarins i les actuacions sobre ports, platges, espigons, etc., les competències sobre les quals encara són, en molts casos, en mans de l’Estat espanyol.

El litoral com territori marítim-terrestre és prioritari i decisiu. Sobre una franja de 60 km. d'amplada sobre el litoral, viu més del 75% de la població catalana i per tant una part molt important de la seva renda.

Cal constatar l'atomització de les administracions amb competències i altres ens sobre el litoral, i per tant també de les decisions sobre el mateix. Entre altres, tenen diverses competències i activitats sobre el litoral el Govern de L'Estat espanyol, el Govern de Catalunya, 12 Comarques, 3 Diputacions, 76 municipis, una àrea Metropolitana, dos grans Ports d'interès general (Barcelona i Tarragona)  a més de 50 ports esportius, 26 Ports comercials, Dàrsenes i embarcadors gestionats per Ports de la Generalitat, múltiples confraries, associacions. etc.  

Aquest esmicolament competencial i la manca conseqüent de la unitat d'acció condueix a la necessitat de crear una autoritat única, tal com existeix en altres àmbits com en el Cicle de l'aigua, que agrupi les responsabilitats de manera integral en el litoral català.

A la Catalunya del segle XXI caldrà una gestió sostenible dels ecosistemes marins i costaners. També de les activitats que afecten el medi marí, amb una lluita contra la contaminació marina i una bona gestió del sistema litoral català.

En parlem tot seguit a Catalunya segle XXI

dimarts, 4 de juny del 2019

VÍDEO: Conclusions de l'àmbit de Sanitat (Programa 39 de Catalunya segle XXI)

Segona temporada
 Emès el dissabte 1 de juny de 2019
Direcció i presentació:  Jaume Marfany
Producció: Maria Vidal, Gina Rigol i Guillem López 
Convidats:

Marina Geli, llicenciada en medicina i especialista en malalties infeccioses, Sida, prevenció comunitària i disminució psíquica. Va ser responsable mèdica del Centre Joan Riu-Consorci Sant Gregori, l’Associació Pro Persones amb Disminució, l’Associació Comunitària Antisida de Girona i la Federació Catalana de ONG-Sida.

És membre del Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) i de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques. Va ser la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya durant els anys 2003 al 2010. 

Coordinadora estratègica del Centre d'Estudis Sanitaris i Socials. Universitat de Vic

Arnau Navinés, responsable de salut i esport de les JNC


divendres, 31 de maig del 2019

Conclusions fase d'experts de l'àmbit de Sanitat (DAVANTAL del programa 139 de Catalunya segle XXI)



El mes de novembre de l’any passat, a Barcelona, a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya es van presentar les conclusions i propostes per al debat de l’àmbit “La societat del benestar i la justícia social. Un nou model de l’estat del benestar”,  del Congrés Participatiu Catalunya i Futur.

En l’apartat de sanitat, el document de conclusions és fruit del treball que, de febrer a novembre de 2018, han estat debatent diversos experts i professionals del món de la sanitat catalana. Ha comptat, a més, amb el suport de les conclusions del Congrés de metges i biòlegs de llengua catalana a Manresa (2.017) i del Cercle de Salut.

La síntesi del document ens defineix la salut com a mitjà per arribar a un fi, el benestar, individual i col·lectiu. La salut com a potent recurs per la vida diària de les persones i la comunitat.

Entre altres punts, destaquen:

Garantir la universalitat del sistema sanitari públic. La salut i l’accés al sistema sanitari com a dret de la ciutadania.

Continuar amb la planificació de salut i sanitària. Pla de Salut i Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública de Catalunya. Plans Directors i Estratègics.

Elaborar un pla de potenciació i adaptació de la recerca en salut, biomèdica de Catalunya a 10 anys, 2.030, que permeti el seu creixement en excel•lència així com les plataformes i infraestructures de suport.

Construir un consens polític, social i professional amb tots els actors que implica el sistema sanitari de Catalunya per garantir la qualitat, l'equitat i la sostenibilitat a llarg termini. Aprofundir en les reformes davant dels grans canvis sociodemogràfics, la gran revolució digital i tecnològica i les expectatives dels professionals i els ciutadans. La guia ha de ser la Medicina basada en l'evidència, en el valor. Incorporació dels criteris de Medicina participativa, personalitzada, predictiva i preventiva.

En parlem tot seguit a Catalunya segle XXI.

dilluns, 20 de maig del 2019

VÍDEO: Moneda virtual. Moneda social i local (Programa 38 de Catalunya segle XXI)

Segona temporada
 Emès el dissabte 18 de maig de 2019
Direcció. Jaume Marfany
Presentació: Gina Rigol i Jaume Marfany
Producció: Maria Vidal, Guillem López 
Convidats:

Martí Olivella, llicenciat en Ciències de la Comunicació. Exdirector de la organització no governamental catalana NOVA Innovació Social.  Defensor d'un sistema monetari digital i transparent. Autor del llibre “El poder del diner. La monètica factor de canvi polític”. Coordinador de REC Moneda ciutadana de Barcelona

Gerard Rosell, cap financer de tecnologia mòbil

Gabriel Esteban, fundador i director d'operacions de Goin

divendres, 17 de maig del 2019

Moneda virtual. Moneda social i local (DAVANTAL del programa 38 de Catalunya segle XXI)


Què s’entén per moneda virtual? El Banc Central Europeu la defineix com “un tipus de diner digital no regulat, que és emès i generalment controlat pels mateixos que l’han desenvolupat i que s’accepta i es fa servir entre els membres d’una determinada comunitat virtual.”

Tots coneixem el bitcoin, però segurament no és tan conegut el croat, una moneda virtual catalana creada el 2017. El croat és una criptomoneda basada en l'algoritme de codi obert anònim que també utilitzen altres criptodivises conegudes, com el mateix Bitcoin.  

La moneda social és diferent, però, del que anomenem moneda virtual. El Bitcoin, per exemple, no és una moneda social, ja que no garanteix una economia justa o local. El Bitcoin és una moneda virtual oberta a tota mena d’usos en ell mercat. Una moneda social és una eina creada i utilitzada per comunitats, col·lectius i particulars amb l’objectiu de poder facilitar intercanvis de productes, de serveis o de coneixements.

Un exemple de moneda social seria el REC (Recurs Econòmic Ciutadà), la moneda ciutadana de Barcelona. Un sistema d’intercanvi ciutadà complementari i paritari a l’euro, que permet fer transaccions entre les persones, les entitats i els comerços que l’accepten.

Quin seria el sistema monetari que hauria de regir en la Catalunya del futur? Cal continuar dins de l’euro? Hi ha arguments a favor i en contra. Els favorables diuen que el sistema monetari català ha de continuar inserit en el sistema monetari europeu i, per tant, que l’euro ha de seguir sent la moneda de Catalunya. No obstant això, també són moltes les veus que ens diuen que és necessari sospesar els avantatges i inconvenients que podria representar la introducció d’una “moneda social”, vàlida per a totes les transaccions internes de productes i serveis en els quals les dues parts actuants siguin exclusivament catalanes.

En parlem tot seguit a Catalunya segle XXI.

dilluns, 29 d’abril del 2019

VÍDEO: Les cooperatives i el cooperativisme del segle XXI (Programa 37 de Catalunya segle XXI)

Segona temporada
 Emès el dissabte 27 d'abril de 2019
Direcció. Jaume Marfany
Presentació: Maria Vidal i Jaume Marfany
Producció: Maria Vidal, Guillem López 
Convidats:

Pere Pugès i Dorca vicepresident 5è del Congrés Catalunya i Futur. Vinculat al món immobiliari, primer com a tècnic i després com a president de Cooperatives d’habitatge. Ha format part del Consell Rector de la Federació de Cooperatives d’habitatge de Catalunya. 

Actualment és President de la cooperativa de serveis SERVIMcoop

Gina Rigol, graduada en Dret i ADE 

Alexander Golovin, ponent de la secció política de l'Ateneu

diumenge, 28 d’abril del 2019

Les cooperatives i el cooperativisme del segle XXI (DAVANTAL del programa 37 de Catalunya segle XXI)


Els inicis del cooperativisme se situen a l’Anglaterra a principis del segle XIX, en plena revolució industrial. És contemporani amb d’altres moviments obrers i socials com  l’anarquisme, el socialisme, el marxisme, el sindicalisme o la doctrina social de d’Església, que també propugnen la transformació social.

La primera cooperativa, entesa com a associació de persones per a l’activitat econòmica, es constitueix a Anglaterra l’any 1927. Paral·lelament, a Catalunya, també hi començava a haver experiències cooperatives, com la Companyia Fabril de Teixidors a mà  de Barcelona que inicià la seva activitat el 1842. L’Econòmica de Palafrugell o la Canetenca, com a cooperatives de consum, i La Obrera Mataronense o la Ladrillera de Terrassa, cap al 1860.

Segons la Confederació de Cooperatives de Catalunya, operen 4.779 cooperatives a Catalunya, un 22% de les totals a l'Estat Espanyol, que ocupen directament a 38.546 treballadors. La majoria, 3.042, són cooperatives de treball; segueixen les agrícoles, que són 463; les de serveis, 183; les de consum, 128; les d'habitatge, 94; i les d'ensenyament, 86. A més hi ha prop de cinquanta cooperatives de segon grau.

El nombre de cooperatives ha anat creixent des de fa sis anys. Actualment, el cooperativisme dóna feina directa o indirecta a més de 40.000 persones a Catalunya i produeixen vora el 3% del PIB del Principat, amb uns 7.000 milions d'euros en valor de producció.

En paraules del nostre convidat d’avui: “El cooperativisme és en la base del nou paradigma que necessitem construir, basat en un nou model econòmic, sostenible, equitatiu i eficient, en l’apoderament de la ciutadania i en el coneixement universal com a motor principal”.

Avui, parlem del cooperativisme i les cooperatives, aquí, a Catalunya segle XXI

dilluns, 15 d’abril del 2019

VÍDEO: El feminisme del segle XXI (Programa 36 de Catalunya segle XXI)

Segona temporada
 Emès el dissabte 13 d'abril de 2019
Direcció. Jaume Marfany
Presentació: Maria Vidal i Jaume Marfany
Producció: Maria Vidal, Guillem López 
Convidats:

Carme Porta, tècnica en imatge fílmica, política i activista del moviment feminista català. Va ser regidora de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, diputada per ERC de 1999 a 2006 i secretària de Polítiques Familiars i Drets de la Ciutadania del Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya de 2006 al 2011.

És membre de Xarxa Feminista, de l’associació de Ca la Dona i de Bollos en Teoria. Col·laboro amb La Independent, mitjà digital Feminista i sóc membre de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores.

Gina Rigol, graduada en Dret i ADE 

Lajaina Maltouh, politòloga 


dissabte, 13 d’abril del 2019

El feminisme al segle XXI (DAVANTAL del programa 36 de Catalunya segle XXI)


El feminisme és un moviment social i polític que s’inicia formalment a finals del segle XVIII, sense adoptar encara aquesta denominació, i que suposa la presa de consciència de les  dones, com a grup o col·lectiu humà, de l’opressió, dominació i explotació de què han estat i són objecte per part del col·lectiu d’homes en una societat eminentment masclista i patriarcal.

Tradicionalment s'ha dividit el feminisme en diverses "onades" o etapes històriques. La primera onada de teoria feminista va suposar el naixement de la consciència de l'opressió de la dona en diferents àmbits i va articular-se a través de reivindicacions sobretot de caràcter polític o legislatiu, encaminades a assolir una situació de progressiva igualtat entre homes i dones a l'esfera pública. La segona onada va ampliar el camp de lluita per denunciar el patriarcat que imperava, fins i tot de manera inadvertida per a la societat, en diverses esferes de la vida quotidiana. La tercera, per la seva banda, va abandonar el concepte d'un sol feminisme, per acceptar diversitat de concepcions de gènere i la seva relació amb altres esferes.

El feminisme català de principis del segle XX és de signe cultural i social. En aquella època, les feministes catalanes impugnaren alguns dels patrons socials tradicionals que relegaven les dones a la casa i reivindicaren un paper actiu per a les dones a la societat que trencava amb el seu aïllament social i la seva marginació tradicional dels afers públics i culturals.

Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, el juny de 1976, van trencar el silenci després de molts anys de dictadura. En aquella dècada, les reivindicacions se centraven en l’educació i el sexisme, l’abolició de les lleis que generaven discriminació, la legalització dels anticonceptius, el dret al propi cos, l’eradicació de la prostitució, la defensa de les prostitutes i l’amnistia per a les dones empresonades per delictes específics.

A la dècada dels vuitanta del segle passat, els grans canvis legislatius i la creació d’un feminisme més institucional, tot i suposar un gran avenç van ser insuficients per assolir la transformació social profunda que buscava i busca el moviment feminista.

Quins són els reptes que afronta el feminisme del segle XXI? En parlem tot seguit aquí, a Catalunya segle XXI.

Vull una resposta, La Clau, Catalunya segle XXI ara també a Canal Costa Catalana ( Garraf, l’Alt i el Baix Penedès, el Tarragonès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà)



Des d’ara, els programes Vull una resposta, LA CLAU de la nostra història i Catalunya segle XXI (i altres programes emesos per ETV Llobregat) es poden veure també al Canal Costa Catalana.

El nou canal del grup Televisions Digitals Independents (TDI) ja emet en període de proves a les comarques del Garraf, l’Alt i el Baix Penedès, el Tarragonès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà.

Les freqüències que utilitza són 54 UHF: Tarragona (Camp de Tarragona) 30 UHF: Vilanova i la Geltrú (Garraf)

Una bona notícia per a la gent d’aquestes comarques.

dilluns, 1 d’abril del 2019

VÍDEO: Les infraestructures de transport a Catalunya (Programa 35 de Catalunya segle XXI)

Segona temporada
 Emès el dissabte 30 de març de 2019
Direcció. Jaume Marfany
Presentació: Maria Vidal i Jaume Marfany
Producció: Maria Vidal, Guillem López 
Convidats:

César Trapote-Barreria és enginyer de camins, canals i ports per la UPC. Doctor en Enginyeria Civil. Màster oficial en Gestió Aeronàutica per la UAB. MBA per ESADE. Porta 15 anys treballant en l’àmbit del transport. És professor a la UPC 

Marc Anguera, graduat en Física

divendres, 29 de març del 2019

Les infraestructures del segle XXI (DAVANTAL del programa núm. 35 de Catalunya segle XXI)


El nostre país pateix enormes dèficits en infraestructures, tant de caràcter intern, com la xarxa ferroviària i especialment els recorreguts de rodalies o la insuficiència de la xarxa d’autovies, com de connexió amb l’exterior, amb una llista interminable que inclou el corredor Mediterrani, un TGV (AVE) inacabat i inacabable, la manca de connexió ferroviària del port de Barcelona, els intents permanents d’impedir que l’aeroport de Barcelona actuï de “hub” internacional, per esmentar només els exemples més escandalosos.

La definició i quantificació d’aquestes infraestructures, la seva implantació en equilibri amb el territori i les inversions necessàries per a completar-les al més aviat possible, s’han de convertir en una de les prioritats del país.

Unes infraestructures que han de connectar, en xarxa, les capitals de totes les regions del país i aquestes amb les dels països veïns, especialment amb els que ens uneixen vincles històrics, culturals i econòmics.

Igualment caldria redefinir la gestió de les infraestructures. Per exemple, amb instruments de coordinació dels ports i aeroports del país.

Avui a Catalunya segle XXI parlem d’infraestructures.

dilluns, 25 de març del 2019

VÍDEO: Educació. Conclusions i propostes per al debat. Fase d'experts (Programa 34 de Catalunya segle XXI)

Segona temporada
 Emès el dissabte 23 de març de 2019
Direcció. Jaume Marfany
Presentació: Maria Vidal i Jaume Marfany
Producció: Maria Vidal, Guillem López 
Convidats:

Adelina Escandell, mestra i llicenciada en psicologia. Formadora en Coeducació. Ha treballat tota la meva vida en l'escola pública. És presidenta de la Fundació l’Alternativa, que té com a objectius principals fomentar l’estudi i la recerca en les ciències polítiques i socials al nostre país, des de l’òptica de les esquerres

Isabel Gualda, músic i professora

Ferran Ribas, politòleg

dissabte, 23 de març del 2019

Conclusions i propostes per al debat de l'àrea d'educació (DAVANTAL programa 32 de Catalunya segle XXI)

Dins de l’àrea Una societat cohesionada, del Congrés Participatiu Catalunya i Futur, l’àmbit de Sistema educatiu, Universitats i Recerca va presentar les seves conclusions finals i propostes per al debat en la seva fase d’experts. L’acte va tenir lloc al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de Barcelona.

En les conclusions sobre el sistema educatiu, es manifesta que l’educació és un element bàsic per al desenvolupament, la socialització i la promoció personal. Ha de ser eina d'equitat. Per tant, l'administració educativa ha de garantir la igualtat d'oportunitats i la provisió dels recursos necessaris que siguin necessaris per assolir els objectius d'atenció a les persones, qualitat acadèmica i compromís social. És des del sistema educatiu que es facilita l'aprenentatge personal i col•lectiu per formar part d'una societat amb valors ètics, socials i culturals de manera que les diferències no esdevinguin desigualtats.

Altres aspectes importants del document de conclusions són que el català ha de ser la llengua vehicular i social del sistema educatiu, com també ho han de ser, l’aranès en el seu territori i la llengua de signes catalana. Pel que fa a l’acollida de la població escolar d’orígens diversos, s’hi remarca que caldrà trobar l’equilibri entre afavorir el plurilingüisme i el coneixement de la llengua del país.

Cal garantir l'educació dels 0 a 3 anys i universalitzar dels 3 als 18. A més, el sistema educatiu ha de proveir una formació integral en la ètica i els valors democràtics: la participació, la igualtat, la laïcitat, la solidaritat, la cohesió, la cultura de la pau, la inclusió, la coeducació i la resolució pacífica de conflictes. Igualment ha de fomentar l’esperit crític i la creativitat, més enllà de la també necessària adquisició de coneixements, habilitats i del desenvolupament de capacitats.

Avui, a Catalunya segle XXI parlarem d’aquestes conclusions i propostes per al debat de l’àmbit del sistema Educatiu.

dilluns, 4 de març del 2019

VÍDEO: Els mitjans de comunicació. Conclusions i propostes fase d'experts (Programa 33 de Catalunya segle XXI)

Segona temporada
 Emès el dissabte 2 de març de 2019
Direcció. Jaume Marfany
Presentació: Maria Vidal i Jaume Marfany
Producció: Maria Vidal, Guillem López 
Convidats:

Pere Oriol-Costa, catedràtic emèrit de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Coordinador de l’àrea “Una societat cohesionada” del Congrés Participatiu Catalunya i Futur.

Mònica López, Màster en Comunicació política

Marta Vilajeniu, periodista

Els mitjans de comunicació (Conclusions i propostes de la fase d'experts)


A principis de març de 2018, Catalunya segle XXI, va emetre un capítol titulat els mitjans de comunicació que necessita Catalunya. Després d’un any intens de debats, el mes de novembre de 2018, el Congrés Participatiu Catalunya i Futur, en la seva fase d’experts, va presentar les conclusions i propostes per al debat de l’àrea de comunicació.

La presentació va tenir lloc al Col·legi de Periodistes de Barcelona, moderat per la periodista Anna Salvans, va comptar amb la participació de Martí Petit Bozzo, cap d’investigació i projectes del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.  Enric Marín, expresident de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Neus Bonet, presidenta del Col•legi de Periodistes de Catalunya i Pere Oriol Costa, catedràtic emèrit de comunicació de la Universitat de Barcelona.

Les conclusions i propostes per al debat s’estructuren en quatre centres d’interès:

El primer tracta sobre la necessitat d’una política de comunicació pròpia per a Catalunya. Necessitem assolir la sobirania sobre l’espai català de comunicació per garantir una regulació adequada en matèria de mitjans, cultura i llengua.

El segon, l’audiovisual a Catalunya i Internet, recull les propostes i conclusions per potenciar el sistema audiovisual català en el marc del canvi tecnològic.

El tercer tracta sobre emissors i periodistes. La necessitat de comptar amb periodistes crítics i ben formats en el marc d’empreses de comunicació que assumeixin la seva funció social.

(JAUME) I, finalment, el quart, aplega les propostes sobre receptors i continguts. Hem d’aspirar que la nostra sigui una societat de lectors i espectadors crítics i ben informats com a resultat del fàcil accés als mitjans i de continguts de qualitat.

Avui, a Catalunya segle XXI, mirarem de conèixer alguna d’aquestes propostes i conclusions sobre comunicació.

Comencem!  

dilluns, 25 de febrer del 2019

VÍDEO: Catalunya, Europa i la Unió Europea (Programa 32 de Catalunya segle XXI)

Segona temporada
 Emès el dissabte 23 de febrer de 2019
Direcció. Jaume Marfany
Presentació: Maria Vidal i Jaume Marfany
Producció: Maria Vidal, Guillem López 
Convidats:

Marc Guerrero és llicenciat en Administració i Direcció d'empreses per la Universitat de Barcelona, i Diplomat en Comunitats Europees. Professor de Relacions Internacionals. Va presentar la seva tesi doctoral sobre Política Exterior. Va ser Vice-president del Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa de l'any 2009 a l'any 2015. 

Gina Rigol, graduada en Dret i ADE

Laura Llobet, graduada en Ciències Polítiques i estudiant de Dret