LA CLAU d’avui girarà a
l’entorn de l’escut d’Aragó. Segon ens conta la historiografia oficial, l'Escut
de l'Aragó és testificat en la seva disposició més coneguda en la gran crònica
renaixentista "Crónica de Aragón" del monjo aragonès Gualberto
Fabricio de Vagad i publicada a Saragossa el 1499. L'escut està format per
quatre quarters que es van anar consolidant en l’Edat Moderna per arrelar
definitivament el segle XIX. La Reial Acadèmia d’Història el va aprovar el 1921
seguint el model de 1499.
L’escut està dividit en
quatre quarters. El primer quarter, en camp d'or, una alzina desarrelada, amb
set arrels, en els seus colors naturals, coronada per una creu llatina tallada
i de gules. És el símbol de l'Arbre de Sobrarbe que commemora les Llibertats
aragoneses del llegendari Regne de Sobrarbe.
Segon, sobre camp d'atzur,
una creu d'argent, apuntada en el seu braç inferior i adestrada en el cantó del
cap. És la Creu d'Aïnsa o «senyal antich del rey d’Aragó» que representa els
sobirans de la Casa d'Aragó de llinatge de Pamplona.
Tercer, sobre camp d'argent,
una creu de Sant Jordi, de gules, cantonada per quatre caps de sarraïns, de
sable i encintades d'argent. És la Creu d'Alcoraz o «les armes d’Aragó» que
representa l'escut territorial de l'antic regne d'Aragó.
Quart, sobre camp d'or,
quatre pals de gules iguals entre si i en els espais del camp. El Senyal Reial,
Senyal del rei d'Aragó o «barres d'Aragó»[2] que representa els sobirans de la
Casa d'Aragó de llinatge dels comtes de Barcelona.
Tot l'escut, timbrat de
corona reial, oberta de vuit florons, quatre d'ells visibles, amb perles, i
huit flors de lis, cinc visibles, amb robis i maragdes en la diadema, en
proporció amb l'escut de dos i mig a sis.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada