És Nadal i pensaré en tu,
que et trobo a les escales de matí,
que prenem el cafè en el mateix bar,
que convivim i no ens sabem el nom.
És Nadal i pensaré en tu,
que de fa temps et dec una trucada,
que vam ser amics qui sap quants anys enrere,
que t’enyoro i enyoro que m’enyoris
És Nadal i pensaré en tu,
que ets aquell mur que frena les ventades,
que ets el paraigua que amaina la pluja
que ets l’abric càlid com una abraçada
És Nadal i pensaré en tu,
que hi has estat per travessar trinxeres
que hem somiat contra els despertadors,
que hem fet de pors camins per la utopia
És Nadal i pensaré en tu,
I pensaré a pensar-te cada dia,
Que ets tu qui em fa com sóc i potser ignores
Que sense tu no hi ha Nadal possible.
(Roc Casagran)
És tan bonic aquest poema i tN adequat per als moments que estem patint. Llibertat presos i preses polítiques!
ResponElimina