En el programa d’avui
de Catalunya segle XXI volem abordar el tema de seguretat i defensa. En la
nostra introducció d’avui volem fer referència al que recomanava el Llibre
Blanc per la Transició Nacional de Catalunya pel que fa a l’Estructura de
seguretat i defensa en la Catalunya del segle XXI.
La seguretat és un
bé públic que l’Estat ha de proveir necessàriament als seus ciutadans. La seguretat
és alhora un dret per a la ciutadania i un deure per a l’Estat, fet que implica
que s’ha de proveir com a garantia i alhora com a servei. I en un món
creixentment interdependent, la provisió de la seguretat exigeix coordinació tant
en l’àmbit intern com en l’internacional.
La provisió de la
seguretat està vinculada a la provisió de llibertat i de justícia. Per
proveir-la cal emprar diversos instruments, tot distingint entre l’àmbit de la
seguretat interna (circumscrit al que s’esdevé a l’interior de les fronteres pròpies)
i l’àmbit de la seguretat externa o internacional
(vinculada a fets, actors o relacions transfronterers o internacionals). La
provisió de la seguretat interna i internacional està vinculada a moltes altres
polítiques públiques i pot presentar fórmules organitzatives molt diverses.
Cal tenir en compte
però, que les estratègies de seguretat dels països occidentals i d’organismes europeus,
tot i distingir entre seguretat interna i seguretat internacional, tracten gairebé
del mateix: terrorisme, ciberseguretat, seguretat energètica, lluita contra la
delinqüència organitzada, protecció d’infraestructures bàsiques o crítiques,
entre d’altres. La coordinació i la intel·ligència són al centre de la pràctica
de la seguretat i s’està alterant la diferència de funcions entre cossos
policials i efectius de defensa, que tot i existir, s’ha difuminat parcialment
en alguns casos, fet que possibilita funcions més clarament militars o de
defensa de certs cossos policials.
Actualment, ja
existeix un model de seguretat propi a Catalunya –basat en la seguretat ciutadana
i la gestió d’emergències–, no s’han pogut desenvolupar gaires altres
components que formen part de les estructures bàsiques de seguretat interna
d’un Estat pel fet de ser competències de l’Administració central. I, per tant,
tampoc no s’han creat ni desenvolupat els components vinculats a la seguretat
internacional.
Com hauria d’estructurar-se
la seguretat i la defensa en la Catalunya del segle XXI?
En parlem tot seguit amb els
nostres convidats.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada