dijous, 11 de febrer de 2021

No provis de tocar-me /cap mot, si et sembla trist... Reflexió sobre la mort? (Tot passejant amb Salvador Espriu. 3)

Nois: Escolta, Salom.... perquè són tan tristos els poemes d’Espriu... Sempre parla de la mort....

Salom: Sovint, es diu que l’obra d’Espriu és una meditació sobre la mort...Espriu, però, se sentia molest quan l’associaven amb la mort. Sempre deia que havia intentat pensar-hi intel·lectualment tant com havia pogut, però que això ho feia per veure-la d’una manera objectiva, serena i, a partir d’aquesta reflexió, poder entendre més el que realment li interessava, que era la vida i l’home com a mesura de totes les coses... 

Setmana Santa IX

 

Què veies al camí?
Guspires encenien
un foc en l’alta nit.

 

Què veies al camí?
El regalim de l’aigua
esborra sang dels dits.

 

Esguardes al camí
la incertitud de l’alba?
Potser no, potser sí.

 

Com que el malson fugí
per un instant, gosaves,
amb arguments subtils,
varar dins esperances,
esvelts, clarosos, prims,
velers d’engany que solquin
serenes mars d’oblit.

 

No provis de tocar-me
cap mot, si et sembla trist.
Prou saps que no podries:
el que he escrit és escrit.

  

Inici de càntic en el temple

(Cançons d’Ariadna)


Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada