divendres, 4 de juny de 2021

Apologia del franquisme i llibertat d'expressió. Amunt i avall amb l'indult. La repressió econòmica del Tribunal de Cuentas. El Debat constituent inicia la fase participativa

 

Convidats

Dolors Feliu,  advocada, col·lectiu Praga

Manel Carrasco, exsecretari ANC i activista

Davantal

La batalla jurídica internacional es decanta, una vegada més, del cantó de Catalunya. Ahir, el Tribunal General de la Unió Europea va retornar la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí. I avui mateix, el Comitè de Drets Humans del Consell d’Europa ha demanat a Espanya que retiri les euroordres i alliberi els presos.

La concepció que fins ara s’ha tingut d’una colònia és aquell territori allunyat, normalment més enllà dels oceans, de l’estat que l’ha colonitzat per la força de les armes. Però poca gent ha reflexionat en el fet que es pot exercir aquesta pràctica colonitzadora per un Estat sobre una nació a l’interior de les pròpies fronteres estatals. Aquest és el cas de l’Estat espanyol sobre Catalunya.

Us llegeixo un fragment del pròleg que Antoni Daura fa al llibre d'Alfons Durán-Pich "Memorial per als desmemoriats"...Aprofito per dir que ben aviat tindrem Alfons Duran al Vull una resposta.

 “Segons la definició oficial del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans una colònia és un territori sotmès al domini polítics, militar i econòmic d’una potència forana. A casa nostra s’ha debatut sobre si el procés d’independència pot utilitzar la doctrina emanada de l’Assemblea General de les Nacions Unides” que, en la seva 947a sessió plenària, va reconèixer el dret d’autodeterminació dels pobles de tot el món. Si bé la Constitució espanyola de 1978 ho subscriu, des de Madrid diuen de seguida que no és aplicable al cas català, ja que hi ha només un poble, l’espanyol, amagant que aquest com a tal és un fabricació política dels segles XVIII i XIX de base castellana. I més enllà de les paraules l’actitud colonialista sí que ho és clarament:  el nostre Parlament rep sistemàticament impugnacions de les lleis allí aprovades, nul·la recaptació fiscal independent i de gestió econòmica autònoma, espoli sistemàtic, atacs constants a la plena normalització de la llengua catalana, vigilància malaltissa del a política internacional que pugui desplegar la Generalitat. I fem memòria dels cops militars que han liquidat sempre les institucions catalanes: 1714, 1923, 1939 i de la Loapa derivada del “curiós” i controvertit aixecament del 1981 i el recent cop “legalista” del 2017, amb una interpretació subjectiva de l’article 155 de la Constitució. Igualment, cal recordar la xenofòbia lingüística patida sistemàticament per tots els pobles que no s’expressen en castellà.”

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana. Avui un microconte del gran Pere Calders

“Vàrem llevar-nos molt d’hora. Tant d’hora, que els carrers encara no estaven posats. Davant d’això, vam decidir tornar al llit...”

Marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Avui, un record especial per als tretze estudiants que estan sent jutjats a l’Audiència de Barcelona arran de la manifestació del 2 de març del 2017 en què es demanava que es rebaixessin les taxes universitàries. Estan acusats de desordres públics i danys. I els demanen  vuit anys i mig de presó i un total de 140.000 euros de multa.

Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada