dilluns, 14 de juny de 2021

On és la veritat i on és la mentida? (Pensaments o elucubracions a l'entorn del procés d'independència)

 

Després del batibull que es va muntar amb la maleïda frase de Jordi Sánchez en l’article “L’1 d’octubre no va ser un error” (i sobre el que ja vaig expressar la meva opinió)  avui, el secretari general de Junts x Cat ha dit que se l’havia mal interpretat i que havien manipulat les seves paraules.

Ara, remarca que “l’objectiu del referèndum del Primer d’Octubre era la independència” i que mai va dir el contrari. La meva capacitat de comprensió lectora deu estar minvant perquè ja em direu quina pot ser lai interpretació del la frase que va escriure: “Sóc dels qui creuen que l’1 d’octubre va ser concebut més per forçar el govern espanyol a obrir una via de diàleg i negociació per a assolir un referèndum acordat que per proclamar efectivament la independència.”

No és la primera vegada ni serà la darrera que un polític manifesta que se l’ha mal interpretat. És el popularment es defineix com “la culpa és del missatger” o quan metafòricament es demana “no mateu el missatger”.  

Més val no parlar-ne gaire més... Potser és que com escrivia en Salvador Espriu a “Primer història d’Esther”: “La veritat és un mirall que a l’inici de la creació es va trencar en mil pedaços”. Potser sí que cadascú de nosaltres en té només un fragment i que caldria recompondre el mirall per arribar a la vertadera veritat... O el mirall també menteix?

El món literari i de les frases “cèlebres” està ple de referències a la veritat i a la mentida.

Jules Renard, escriptor i dramaturg francès ens deia que “Digues de tant en tant la veritat per a què  et puguin creure quan menteixes.”

Descartes, el filòsof francès ens feia una bona recomanació i alhora advertiment: “En del tot prudent no refiar-se completament d’aquells que ja t’han enganyat una vegada.” 

L’estatunidenc Elbert Hubbard ens aclaria per què hi ha mentiders, perquè “La mentida és un trist substitut de la veritat, però és l’únic que s’ha descobert fins ara.”

I el psicòleg Alfred Adler ho remata dient “Una mentida no tindria cap sentit si no fos perquè sentim la veritat com alguna cosa perillosa.”

I els poetes...

El sabadellenc Francesc Garriga Barata escrivia aquests versos:

La veritat i la mentida

les dues parts iguals d’un tot que se m’amaga.

(Poema complet aquí) 

Poema “Blanc i negre” de Sergi Jover:

No digueu la veritat:

apreneu a dir mentides.

No digueu la veritat!

Només les mentides valen.

(Poema complet aquí  

I per acabar, tornem a Francesc Garriga, en el seu poema “Paraules”:

ens llegaren paraules que no creien.

intentaren forjar-nos en llur foc

i ha resultat mentida el nostre tremp.

[...]

vosaltres que llegiu

digueu-me:

on dormen les realitats?

(Poema completa aquí

O, potser... tota veritat és subjectiva i per a cadascú és veritat el que ell mateix considera cert (els mil trossos del mirall...) O, potser... com va escriure l’Abert Sàez: “Si no penses com jo, menteixes.”

El més greu seria que no poguéssim o no sabéssim distingir la mentida de la veritat. És el que escriu el periodista Jordi Mir en aquest article: “La veritat desapareix quan no es pot distingir mentida i veritat. Hi ha qui persegueix aquest objectiu. No es tracta només de col·locar una mentida, de convèncer d'una realitat que no ho és. Allò que es persegueix és que la ciutadania ja no pugui distingir una veritat d'una mentida, que no tingui els instruments per fer-ho.”

1 comentari :

  1. El que s'acaba imposant són els fets... i avui he llegit que Junqueras ja s'està preparant per sortir de la presó i pelegrinar per tot el territori i donar la bona nova. Ha dit mentides una rere l'altra. Però hi ha gent que el creurà.

    ResponElimina