dimecres, 16 de novembre del 2022

"Desordres agreujats". El fet (fets) diferencial català. Conversa amb Alfons Duran-Pich i Ricard Romero de Tejada

 Convidats: 

Alfons Duran-Pich empresari, analista polític, autor, entre altres de  “Memorial per als desmemoriats” i “El capitalisme i el seu setè de cavalleria”. Alfdurancorner.com

Ricard Romero de Tejada, sociòleg, politòleg, assagista social, autor de “Porqué hemos llegado hasta aquí”.

Davantal

En la darrera dècada, estan passant coses molt grosses en aquest país. El 2015 es van aprovar dues de les lleis que més han servir per aplicar la repressió política sobre la ciutadania en general  i sobre l’independentisme en particular: La llei mordassa i la llei de reforma del Tribunal constitucional.

Aquest cap de setmana, ens ha arribat un altre cop brutal des de l’Estat espanyol, un cop que compta amb la col·laboració entusiasta d’un partit independentista català: la reforma del delicte de sedició. Un delicte que, fins ara, afectava els líders polítics del 2017 i que a partir d’ara afectarà, en passat, present i futur, els “desordres agreujats” que hagi comès o pugui cometre la ciutadania i, molt en especial, l’independentisme.

El president Sánchez, més enllà de reivindicar l’article 155 com a eina política per poder intervenir en situacions com les que es van produir a Catalunya el 2017 i de dir que tant de bo que s’hagués aplicat abans, també ha afirmat que "es reconeixeran penes" pels delictes que es van produir el 2017 i que Puigdemont compareixerà davant la justícia espanyola per haver comès delictes en aquell període.

La independència només arribarà a través de la mobilització i la confrontació. L’Estat n’és ben conscient i des d’aquell 2015 es prepara i s’enforteix per combatre l’independentisme a l’empar de les seves pròpies lleis.

Abans, el delicte de “desordres agreujats” requeria haver alterat la pau pública, ara n’hi haurà prou amb la intenció de fer-ho. De ser exigible que hi hagués violència, a partir d’ara n’hi haurà prou amb la simple intimidació.  “Miradas de odio” com les que diuen haver rebut els policies que van reprimir durament l’1 d’octubre seran considerades intimidació?

A partir d’ara,  l'envaïment d'instal·lacions i edificis en cas de desordres públics serà penat amb entre sis mesos i tres anys de presó o de tres a cinc anys en cas que sigui comès "per una multitud el nombre, l'organització i el propòsit de la qual siguin idonis per afectar greument l'ordre públic". ¿Aquests supòsits inclourien l'ocupació d'escoles per votar en un referèndum o encerclar una conselleria mentre hi ha una actuació policial? Aquest supòsit afectarà també a accions com les de la PAH en una entitat bancària?

“Desordres públics agreujats” de 3 a 5 anys de presó. Si el delicte de sedició els va servir per processar, enviar a la presó i a l’exili uns quants líders polítics i socials, el delicte de “desordres públics agreujats” els servirà per processar massivament la dissidència política.

En el Vull una resposta d’avui parlarem també del fet diferencial entre Catalunya i Espanya. Més aviat hauríem de dir “fets” diferencials perquè, més enllà de la llengua, el fet diferencial s’ocasiona per raons històriques, polítiques i geogràfiques que configuren una manera de viure, una particular visió del món, un caràcter, una manera d’entendre les relacions entre l’administració i els administrats i, també, en la manera d’entendre les relacions econòmiques.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi Comencem!

Final

La frase de la setmana de Paul Samuelson, el primer nord-americà que va guanyar el Premi Nobel d'Economia

Als polítics els agrada dir a la gent el que volen escoltar, i el que volen escoltar és el que no passa.

Avui s’ha fet pública la primera condemna a un jove de Lleida, l’Eduard, per participar en la protesta convocada per Tsunami Democràtic a l’aeroport del Prat  el 14 d’octubre de 2019.

La Fiscalia li demanava 9 anys de presó. L’Eduard ha acceptat una condemna de 3 anys i 4 mesos de presó, encara que no haurà d’entrar-hi, per un delicte de desordres públics i un d’atemptat contra l’autoritat en ruixar amb un extintor els agents dels Mossos durant uns segons .

El nostre pensament està amb l’Eduard i  amb tota la nostra gent, que és la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada