Han passat moltes coses des del passat 8 de juliol quan emetíem el darrer programa de la 12ª temporada del Vull una resposta..
D’una banda, el 53% de la militància d’ERC
va decidir aprovar el pacte del seu partit amb el PSC i, consegüentment, Salvador Illa va ser investit com el 133è
president de la Generalitat de Catalunya.
També hem viscut la tornada de l’exili
del president Puigdemont que, com ja havia avisat, no es va deixar detenir. La
vergonya política i institucional de la cúpula dels Mossos d’Esquadra amb el
desplegament d’una operació gàbia com la que es va fer servir en els atemptats
terroristes de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost. Una operació gàbia seguida
d’una roda de premsa infame, indecent, de la mateixa cúpula i de les detencions
de tres dels mossos que, sempre fora de servei, han col·laborat en la necessària
seguretat del president exiliat.
I dimecres tenim un nou 11 de
setembre. Alguns mitjans el defineixen com el primer en 12 anys sense un
president de la Generalitat independentista. Jo aniré més enllà... Des de l’anomenada
transició mai la Generalitat havia estat presidida per un nacionalista
espanyol. Ni tan sols el president Montilla s’apropa al perfil espanyolista de Salvador Illa. Un entusiasta del règim del 78, del 155, que va ser un
pèssim ministre de Sanitat, implicat en el cas Koldo i la venda de mascaretes i
que va abandonar el Ministeri en plena
tercera onada del corona virus i que, com a bon nacionalista espanyol no li ha
fet cap vergonya manifestar-se al costat de l’extrema dreta quan ha calgut.
Un nou 11 de setembre amb el moviment
independentista en hores baixes i amb l’independentisme parlamentari que
sembla, ara sí, haver tocat fons, Un 11 de setembre en què caldrà demostrar,
manllevant el president Puigdemont, que encara som aquí. És el moment de tornar
als carrers.
Els anys passen molt ràpid, però de
vegades ,les paraules encara són de vigent actualitat. Em permeto acabar aquest
primer davantal de la 13a temporada del Vull una resposta amb el fragment d’un
article que vaig escriure poc després de l’11 de setembre de 2012. Ara se’n
compliran 12 anys:
Els propers temps seran sens dubte
durs. Ens atacaran de totes bandes i faran servir tots les armes que tinguin
al seu abast. Sembraran el dubte, el desconcert; atiaran la por; fomentaran la
divisió entre nosaltres; ens difamaran... I penseu que això també ho faran
compatriotes nostres; ho faran també en català...
Hem de ser valents.
Hem de tenir una gran capacitat de resistència. Hem de resistir com sigui
l’ofensiva que se’ns llançarà al damunt. I ho podem fer si ens mantenim units
com ho vam fer l’11 de setembre. Només així aconseguirem el nostre objectiu
d’una independència com a mitjà per aconseguir un futur millor per a
tothom.
L’11 de setembre
tots plegats vam fer història. Demostrem a Europa i al món sencer que
continuarem fins al final de la mateixa manera que ho vam fer l’11: de manera
unitària, democràtica, multitudinària i pacífica.
En parlem tot seguit amb el nostre
convidat. Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana, serà
repetida... però és la més adient per a aquestes dates.
És de l'Antoní Massaguer, independentista
provinent de la generació del FNC i activista a la resistència clandestina
durant les dècades dels anys 70 i 80. Un dels independentistes que més va
treballar per la unitat d'acció i pels avenços del moviment independentista als
Països Catalans.
“Per vèncer, cal ser-hi sempre. Per
vèncer, cal anar-hi, anar-hi sempre!”
I, malauradament, hem de continuar marxant amb el pensament
posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i
l’exili.
Tornem la setmana que ve. Que tingueu
molt bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada