La setmana passada va tenir lloc el primer Debat de Política General del president Illa. Res a destacar d’un debat amb resultats més que previsibles. En tot cas la promesa del president de la Generalitat de construir 50.000 pisos públics d’aquí al 2030. Ironies i casualitats de la vida el mateix que va prometre José Montilla el 2006.
El debat de l’inici de la pacificació
de Catalunya, del retorn a la normalitat i a la convivència, ha coincidit
gairebé amb el cinquè aniversari de la sentència del judici al procés
independentista el 14 d’octubre de 2019. La resposta ciutadana, que no pas la
política, va ser liderada pel recentment aparegut Tsunami Democràtic (de vida
estranya i efímera) ‘ANC, Òmnium i els CDR. Protestes multitudinàries
protagonitzades per diversos col·lectius. L’arribada de les “Marxes per la
Llibertat” va coincidir amb la convocatòria de vaga general per al divendres 18
d’octubre.
La nit d’aquell dia, es va produir el
que popularment s’ha anomenat “la batalla d’Urquinaona” que va ser la
culminació d'un cicle de cinc dies marcat per la violència policial i greus
disturbis a tot Catalunya.
L'enfrontament a Urquinaona va durar
més de 7 hores. La Policia Nacional va fer servir bales de goma, gas lacrimogen
i gas pebre. Els Mossos va utilitzar les bales de FOAM. Es van produir diverses
càrregues per part d’ambdós cossos policials; l'ús de la tècnica del
"carrusel" una pràctica que havia estat restringida pel cons dels
Mossos. També, i per primera vegada des que s’havia adquirit el 1994, els Mossos van fer servir la tanqueta amb canó
d'aigua.
El divendres es van cremar 300
contenidors, junt als malmesos al llarg de la setmana ascendien a una xifra
total d'un miler
La nit va acabar amb 83 detencions de
manifestants i també la del
fotoperiodista d'El País Albert Garcia. El Sistema d'Emergències
Mèdiques va informar de 152 assistències sanitàries a Barcelona. 50 dels ferits
van ser traslladats a diferents centres sanitaris un dels quals amb una
contusió facial. Tres joves van perdre l'ull per lesions compatibles a
l'impacte amb bales de goma.
Després del 3 d’octubre de 2017, molt
probablement, el 18 d’octubre de 2019, després d’una setmana de mobilitzacions
i enfrontaments, va ser la segona oportunitat que el Parlament català amb una
majoria de 70 diputats fes un pas endavant amb la declaració d’independència.
Això no es va produir, ans al contrari. L’objectiu dels representats polítics
va ser condemnaro, fins i tot, criminalitzar la protesta. Gabriel Rufián va
qualificar de salvatges els participants en aquella batalla i va reblar el clau
amb la frase: “Tan piròmans són Cayetana Álvarez de Toledo, Inés Arrimadas o
Josep Borrell com aquells qui aquestes nits han cremat el que han cremat.”
En el programa d’avui, farem també un
viatge al món de les distòpies. Ens endinsarem en el llibre Malsons i somnis
del futur. Amb un subtítol que convida a la lectura. Una crítica a la
invasió de les distòpies que colonitzen el pensament i l’acció.
En parlem tot seguit amb els nostres
convidats. Som-hi. Comencem!
Final
La frase de la setmana l’he escoltada
a la sèrie “El conte de la serventa”, un relat, segons els nostre convidats,
que és una distòpia social intel·ligent.
Tots cometem
errors, alguns, però alguns errors són més grans que altres
Marxem amb el pensament posat en la
nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.
Tornem la setmana que ve. Que tingueu
molt bona feina!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada