Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Solé. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Solé. Mostrar tots els missatges

diumenge, 20 d’octubre del 2024

"Malsons i somnis del futur" 5 anys sentència procés: Marxes de la Llibertat, La batalla d'Urquinaona

Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 14 d'octubre de 2024 per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


La setmana passada va tenir lloc el primer Debat de Política General del president Illa. Res a destacar d’un debat amb resultats més que previsibles. En tot cas la promesa del president de la Generalitat de construir 50.000 pisos públics d’aquí al 2030. Ironies i casualitats de la vida el mateix que va prometre José Montilla el 2006.

El debat de l’inici de la pacificació de Catalunya, del retorn a la normalitat i a la convivència, ha coincidit gairebé amb el cinquè aniversari de la sentència del judici al procés independentista el 14 d’octubre de 2019. La resposta ciutadana, que no pas la política, va ser liderada pel recentment aparegut Tsunami Democràtic (de vida estranya i efímera) ‘ANC, Òmnium i els CDR. Protestes multitudinàries protagonitzades per diversos col·lectius. L’arribada de les “Marxes per la Llibertat” va coincidir amb la convocatòria de vaga general per al divendres 18 d’octubre.

La nit d’aquell dia, es va produir el que popularment s’ha anomenat “la batalla d’Urquinaona” que va ser la culminació d'un cicle de cinc dies marcat per la violència policial i greus disturbis a tot Catalunya.

L'enfrontament a Urquinaona va durar més de 7 hores. La Policia Nacional va fer servir bales de goma, gas lacrimogen i gas pebre. Els Mossos va utilitzar les bales de FOAM. Es van produir diverses càrregues per part d’ambdós cossos policials; l'ús de la tècnica del "carrusel" una pràctica que havia estat restringida pel cons dels Mossos. També, i per primera vegada des que s’havia adquirit el 1994, els  Mossos van fer servir la tanqueta amb canó d'aigua.

El divendres es van cremar 300 contenidors, junt als malmesos al llarg de la setmana ascendien a una xifra total d'un miler

La nit va acabar amb 83 detencions de manifestants i també la del  fotoperiodista d'El País Albert Garcia. El Sistema d'Emergències Mèdiques va informar de 152 assistències sanitàries a Barcelona. 50 dels ferits van ser traslladats a diferents centres sanitaris un dels quals amb una contusió facial. Tres joves van perdre l'ull per lesions compatibles a l'impacte amb bales de goma.

Després del 3 d’octubre de 2017, molt probablement, el 18 d’octubre de 2019, després d’una setmana de mobilitzacions i enfrontaments, va ser la segona oportunitat que el Parlament català amb una majoria de 70 diputats fes un pas endavant amb la declaració d’independència. Això no es va produir, ans al contrari. L’objectiu dels representats polítics va ser condemnaro, fins i tot, criminalitzar la protesta. Gabriel Rufián va qualificar de salvatges els participants en aquella batalla i va reblar el clau amb la frase: “Tan piròmans són Cayetana Álvarez de Toledo, Inés Arrimadas o Josep Borrell com aquells qui aquestes nits han cremat el que han cremat.”

En el programa d’avui, farem també un viatge al món de les distòpies. Ens endinsarem en el llibre Malsons i somnis del futur. Amb un subtítol que convida a la lectura. Una crítica a la invasió de les distòpies que colonitzen el pensament i l’acció.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana l’he escoltada a la sèrie “El conte de la serventa”, un relat, segons els nostre convidats, que és una distòpia social intel·ligent.

Tots cometem errors, alguns, però alguns errors són més grans que altres

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina! 

dimecres, 5 d’octubre del 2022

"Sociolingüística per a joves del segle XXI" amb Jordi Solé. Cinc anys del 3 d'octubre. Esclata la crisi enbtre ERC i Junts

Vull una resposta. 11a temporada. Emès el 3 d'octubre de 2022 per ETV Llobregat i TerraMar

Jordi Solé, editor, escriptor i sociolingüista

Núria Vilajeliu, organitzadora d’actes

Josep Pinyol, SN de l’ANC

Víctor Cucurull, historiador

Davantal

José María Aznar, setembre de 2018: “Dije que antes se fracturaría Catalunya que se rompería España”, ha dicho Aznar tras lo cual ha añadido que “ eso ya se  ha conseguido, ya se ha fracturado”

Potser va córrer molt el Sr. Aznar, però és evident que a finals del 2018 la divisió entre els partits independentistes era ja un fet, que s’ha anat accentuant amb el temps. La conseqüència inevitable és que la gent hem anat passant de la desconfiança a l’animositat vers els nostres representants.

L’enèsima situació de desunió que hem hagut de patir aquest darrer cap de setmana frega ja la incompetència i fa realitat aquella frase de Terradelles: En política es pot fer de tot menys el ridícul.

La gent, però, hi continua sent. Dissabte ho vam tornar a demostrar. Hem passat del desànim a la desafecció i a la indignació.  Hem deixat de creure en els nostres representants perquè han dit moltes coses, però n’han fet poques o gairebé gens. Hem deixat de creure que la independència vindrà de la ma dels partits polítics. 

Sabem que la via de la negociació amb l’Estat espanyol mai no ens portarà a exercir el dret d’autodeterminació de forma acordada. Sabem que sense una majoria social mobilitzada entorn d’un projecte compartit, no serà possible assolir l’objectiu d’instaurar la República Catalana de forma efectiva en el propi territori. Sabem que el primer gran escull a superar és d’ordre intern i per superar-lo cal que  la societat civil catalana torni a comandar el procés d’independència empenyent els partits, com va fer el 2010 amb les consultes i a partir del 2012 amb l’Assemblea.

Avui, es compleixen 5 anys de l’aturada de país del 3 d’octubre de 2017. Una vaga general que, segons les dades del Ministeri de Treball, van seguir unes 2.200.000 persones. Hauríem de remetre’ns fins als anys 80 per trobar alguna vaga general amb una incidència similar pel que fa a hores treballades, nombre de vaguistes i mobilitzacions al carrer.

El 3 d’octubre molt probablement era el dia clau per fer efectiva la independència. Aquesta oportunitat, però, va ser també desaprofitada, reconduint el que havia de ser l’ocupació del país amb la legitimitat dels resultats del referèndum de l’1 d’octubre, en una aturada per reivindicar la dignitat del poble català i denunciar la repressió de l’Estat espanyol contra la ciutadania de Catalunya. 

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

 Final

La frase de la setmana del que va ser president del Estat Units d’Amèrica, Abraham Lincoln

Si em dones sis hores per talar un arbre, en passaré quatre preparant la meva destral.

Marxem amb el pensament posat en la nostra gent que és tota la que pateix la repressió, la presó i l’exili. Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. Que tingueu molt bona feina!

divendres, 25 de setembre del 2020

Voliana edicions. Un any de l'operació "Judas". "La mort de Guillem". Indult al procés? (Vull una resposta emès el 24/09/2020)

 Vull una resposta emès el 24 de setembre de 2020 per ETV Llobregat

Convidats:

Jordi Solé i Camardons, Escriptor, professor i sociolingüista i director de Voliana Edicions

Lourdes Escardívol, professora de secundària

Gabriel Ginebra, escriptor. Màster en Direcció d’Empreses i Doctor en Filosofia en Organització d’Empreses.

Davantal

L’onze d’abril de 1993 Guillem Agulló i Salvador, militant de Maulets, moria assassinat a Montanejos, a mans d’un escamot de l’extrema dreta. Després d’apallissar-lo, Pedro Cuevas, cap de l’escamot, el va assassinar  d’una ganivetada al cor. Els agressors van marxar deixant el cos de Guillem mentre feien la salutació feixista i cantaven el Cara al sol. Tenia divuit anys.

Segons la justícia espanyola, la mateixa que empresona polítics i dirigents d’organitzacions civils per la seva ideologia, la mateixa que ara acusa els CDR d rebel·lió i de terrorisme, va dictaminar que no hi va haver delicte d’odi, ni tampoc causes polítiques, ni tan sols assassinat. Pedro Cuevas només va ser condemnat per un delicte d’homicidi a setze anys de presó. Va sortir en llibertat al cap de quatre anys.

L’11 d’abril d’enguany es van complir 27 anys de l’assassinat de Guillem Agulló. Els seus assassins viuen en llibertat. La impunitat del feixisme a l’Estat espanyol és una constant històrica i el  País Valencià ha estat un des llocs on més s’han patit els atacs i la impunitat dels agressors.

Guillem Agulló i Carme Salvador són els pares de Guillem. Dues persones que, quan les coneixes, et deixen empremta per a tota la vida. Incansables lluitadors per la llibertat, per les llibertats. Incansables i tenaços lluitadors per la memòria del seu fill i perquè el seu nom ressoni constantment al cor i al cervell de tothom.

A principis d’any, Núria Cadenes va publicar el llibre “Guillem” i ara s’estrenarà oficialment el documental “La mort de Guillem”, dirigida Carlos Marqués-Marcet.

Han passat 27 anys. Vint-i-set anys sense Guillem Agulló. Vint-i-set anys d’incansable lluita dels seus pares, bones persones, lluitadores per la llibertat, recordant, incansables, el seu fill Guillem, nedador. antifeixista. antiracista. Independentista, bona persona. Tenia divuit anys.

"Quan una voliana es mou tot l’univers tremola...." 

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. 

Som-hi. Comencem!

 Final

La frase de la setmana de Gemma Pasqual sobre Guillem Agulló:

Els seus 18 anys són perpetus...La mirada congelada en una fotografia ens encoratja a continuar la lluita.

Un dia més, un programa més marxem amb el pensament posat en tota la nostra gent, la que pateix repressió, presó i exili Els volem lliures. Els volem a casa.

Tornem la setmana que ve. 

Que tingueu molt bona feina!