Davantal
Benvingudes i benvinguts a una nova CLAU de la nostra història. Programa 292
El caos que es produeix
dia sí i dia també a Rodalies de Catalunya ens porta avui a comentar l’article
de Marc Pons titulat “Qui va crear Renfe i per què van desaparèixer les
companyies catalanes de trens?”
El 1941, dos anys després
del final de la Guerra Civil, el Consell de Ministres de Franco va aprova la
creació de l’organisme públic RENFE i la nacionalització de la xarxa
ferroviària de l’Estat espanyol formada per 12.000 quilòmetres de vies.
Quines eren les
companyies qye havien operat a Catalunya abans d’aquesta nacionalització? El
1848 va entrar en funcionament la primera línia ferroviària de tot l’estat que
cobria Barcelona i Mataró en només mitja hora. Aquesta línia havia estat
promoguda per l’empresa catalana Compañía del Camino de Hierro de Barcelona
a Mataró, fundada el 1845 per Miquel Biada i Bunyol.
El gegant empresarial
català Girona Hermanos, Clavé y Compañía; fundador del Banc de
Barcelona, primera entitat financera comercial de la península (1844); i
constructor del Canal d’Urgell, l’obra civil més important de la Catalunya del
segle XIX (1847-1861) El 1852 unia Barcelona amb Granollers. I el 1862
completava la línia que unia la capital catalana amb Sabadell, Manresa, Cervera
i Lleida.
El 1852 Manuel Girona
crearia la Compañía del Norte i el 1862 es fusionaria amb la Compañía del Este.
Durant la dècada de 1860, aquestes companyies catalanes completarien la
connexió ferroviària entre Barcelona, Tarragona, Reus, Lleida i Girona. El 1875
ja s’havia produït la concentració del negoci ferroviari català a mans de la
TBF (Compañía del Ferrocarril Tarragona-Barcelona-Francia). I el 1898 es
produiria la fusió entre els dos grans operadors ferroviaris de l’estat
espanyol: la TBF i la MZA (Compañía del Ferrocarril Madrid-Zaragoza-Alicante),
que operaria únicament amb les sigles de la segona, però que tindria una
direcció bicèfala.
En esclatar la Guerra
Civil, la xarxa ferroviària de Catalunya era propietat de la xarxa autònoma
catalana de la MZA; que era dirigida des de Barcelona estrictament per
directius catalans. Durant el conflicte patiria la col·lectivització per part
dels comitès revolucionaris. Després de la guerra, el règim franquista
revertiria totes les col·lectivitzacions als seus legítims propietaris; però,
curiosament, els ferrocarrils de la MZA passarien de mans dels revolucionaris a
les de l’Estat.
El règim franquista
concebria i crearia Renfe com un instrument més de domini sobre la societat.
Seria, també, un instrument al servei personal dels capitostos de règim. Renfe
seria convertida en el recer de milers de “afectos al régimen” que veurien recompensada
la seva adhesió a la rebel·lió i a la dictadura franquistes amb una còmoda i
ben remunerada ocupació.
Final
La frase de la setmana del poeta,
assagista i escriptor uruguaià, Mario Benedetti
“Els llibres, les ments i els
paraigües, només serveixen si s’obren”
Tornem la setmana que ve. Us
esperem aquí per descobrir plegats noves CLAUS de la nostra història.
Que passeu una molt bona
setmana!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada