Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enquesta ICPS 2023. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enquesta ICPS 2023. Mostrar tots els missatges

dimarts, 11 de març del 2025

Gabriel Rufián. Els cims catalans amb Lluís Duran. Com remuntem la situació lingüística? amb Gerard Furest

 


Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 24 de febrer de 2025  per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Convidats

Lluís Duran Doctor en Història Contemporània i membre del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals.

Especialista en la història del catalanisme polític, ha publicat diverses obres, com Breu història del catalanisme (en dos volums, i, més recentment, El congrés de Cultura Catalana i la transició política (2016) i Història del catalanisme (2017).

Autor de nombrosos articles, també  ha coordinat la publicació d’Enric Prat de la Riba (1870-1917): pensar i construir una Catalunya per al futur... i Pompeu Fabra: llengua, civisme i país .

Va ser aquí, al Vull una resposta, per presentar-nos Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i acció. Per una Catalunya lliure i socialment justa.

Avui ha tornat per parlar d’aquest llibre Els cims del catalanisme. Alçament de llum en la tenebra

Gerard Furest Filòleg, professor, de secundària, Coordinador lingüístic de la Intersindical Educació. Autor del “Decàleg irreverent  per a la defensa del català".

 Davantal

El vaig conèixer en aquest plató quan no era ningú. Entenent aquest no ser com que no era mediàtic i només era conegut per família, amics i companys. D’això deu fer ben bé 11, potser 12 anys. Des de l’Assemblea buscàvem gent que pogués transmetre un cert missatge independentista no identitari (atenció a la paraula) de cara a participar en les ràdios i televisions de l’Espanya profunda.

A partir d’aquí la seva carrera va ser meteòrica. Primer a Súmate, ràpidament, i per molt poc temps al SN de l’ANC i ja, de seguida, a ERC en el seu paper tan ben interpretat de “xarnego independentista.

La setmana passada Gabriel Rufián, en la seva línia habitual, va tornar a generar polèmica. Va dir una gran veritat. El Rufiàn més sincer i que no interpreta cap paper : “Yo tengo el ego de un camión” .

I un parell de grans mentides que no fam més que alimentar el relat espanyol contra Catalunya en general i cont5ra l’independentisme en particular.

“Ha habido eslóganes terribles que han hecho mucho daño”, i posa com a exemple 'Espanya ens roba'. Hi ha moltes maneres de definir l’espoli fiscal a què estan sotmesos els Països Catalans en general i Catalunya en particular  i, si consultem la definició del verb robar veurem que la frase està ben aplicada. Robar: apropiar-se indegudament d’allò que és propietat d’altri. Desposseir (algú) de les coses que li pertanyen.

Segona gran mentida... En la conversa, el diputat d’ERC carrega contra el moviment independentista assegurant que durant els anys del Procés es van "repartir carnets de puresa", un fet del qual diu que va participar i del qual, ara, s'avergonyeix, diu. Quan, precisament, si d’alguna cosa es pot acusar el moviment independentista és que, durant els anys del procés, va intentar difuminar o eliminar per complet els signes principals de la identitat nacional catalana i que no són altres que la llengua i la cultura. Només cal que recordeu algunes frases com “l’independentisme social” o “l’independentisme no identitari” o “a la independència també en castellà”.

En el programa d’avui, però, no parlarem de Rufián ni d’aquests discursos de perdedors. Avui parlarem d’un llibre que vol retre homenatge als milers de persones, la majoria anònimes, que, amb el seu coratge i determinació, van fer front a l’intent de genocidi cultural contra el nostre poble i la nostra llengua durant el franquisme.

I també, després de la publicació de les dades de l’EULP del 2023, tindrem amb nosaltres a Gerard Furest i volem parlar amb ell, no tant de les males xifres en l’ús de la llengua, sinó d’allò que cal fer per redreçar la situació.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del llibre de David Vila Ros “La revolta de Caramòvia i altres contes.”

Tinc la sensació que avui soc més baixet, deixa anar tot d’una el rei. No us ho penseu, li respon un antic súbdit brandant amenaçadorament una espasa. Som nosaltres, que estem dempeus.

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que la segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina

 

divendres, 28 de febrer del 2025

Les indústries de guerra catalanes. Analitzem enquesta ICPS sobre Catalunya i l'EULP sobre la llengua

Vull una resposta. 13a temporada. Emès el 24 de febrer de 2025  per Terramar Barcelona (TVB), ETV Llobregat, Terramar Garraf-Penedès i Terramar Tarragonès


Convidats

Jaume Vallcorba, enginyer, activista cultural. Soci fundador i vicepresident del Cercle Català de Negocis (2008-2010). Ha publicat tres llibres: Catalunya, Estat d’Europa. Les raons econòmiques de la Independència (2010). Un País, Un Estat. Estratègia i negociació per a la Independència (2011)- L’autonomia que tenim, EL PAÍS QUE TINDREM.

Conferenciant destacat del 2009 al 2015 en la necessitat de la independència de Catalunya i creador de Sopars amb història per tractar de diferents episodis de la història del nostre país.

Francesc Abad, analista polític

En sociolingüística, llengua d’identificació significa aquella llengua que considerem més nostra, més propera. Llengua habitual vol dir la llengua que fem servir de manera més freqüentment, en una majoria d’àmbits i ocasions.

La darrera EUSLP 2023 ens deixa aquestes xifres:

El 2003, un 44,3% de la població tenia el català com a llengua d’identificació i un 46% manifestava que era la seva llengua habitual.

El 2023, el nombre de ciutadans que tenim el català com a llengua d’identificació ha baixat  fins al 30% i, pel que fa a la llengua habitual fins al 32,6%. Aquests percentatges són encara més desfavorables pel que fa als joves entre els 15 i 29 anys. Dins d’aquest grup d’edat, només el 28,7% tenen el català com a llengua més propera i es queden per sota del 30% (un 29,2%) els que diuen tenir-la com a llengua habitual.

1.631.800 persones. Aquest és el nombre de parlants que mai no fa servir la llengua catalana. MAI. Els activistes castellans de la llengua. 1.631.800 persones. Al voltant d’un 22% de la població total del país. Quants som els activistes catalans de la llengua? 336.300. Aproximadament, un 4% de la població.

L’enquesta és molt completa i podreu trobar-hi un munt de dades. Si us parlo només d’aquestes tres és perquè considero que són les més importants i les que marquen la tendència a la baixa, des de fa dècades, en l’ús de la llengua catalana. La resta de dades que apareixen en l’enquesta poden ser molt interessants (i alguna se’n pot presentar com a positiva), però considero que, al contrari de la popular frase feta, són el bosc que no ens deixa veure els arbres que de veritat importen. 

Aquestes són les dades generals de Catalunya. Podem començar a imaginar-nos quines seran les dades de Barcelona capital i de les àrees metropolitanes de Barcelona, el Vallès o el Tarragonès.

Conegudes les dades (de fet ja esperades i sense gaire sorpreses), no podem perdre ni un minut més en lamentacions, flagel·lacions, autoculpabilitats o recerca de culpables i traïdors. Aquest comportament no ens condueix a res més que a l’extinció lingüística i cultural (i per tant, nacional).

Per part de les administracions, i per començar, fer complir les lleia que ja existeixen en matèria lingüística, amb sancions, si cal. Gestionar amb criteri on i per què es dediquen els diners. I que no tot se soluciona amb cursos i més cursos. A les escoles, immersió lingüística real.

Per part nostra, posem-nos a fer el que millor sabem fer (quan volem). Posem-nos a fer “coses”. Posem-nos a fer que aquest exèrcit lingüístic de 336.300 persones creixi i creixi de manera exponencial. Que cadascú de nosaltres esdevingui un activista per la llengua. Organitzem-nos a cada barri, poble i ciutat. Exigim. Fem valdre els nostres drets. Plantem cara.

Traiem-nos-ho del cap. Ni la simpatia ni l’empatia. Ni la seducció ni el paternalisme. Ni la bona fe, la paciència o les bones paraules aconseguiran que el català esdevingui una llengua normal pel que fa al coneixement i a l’ús en tots els àmbits. Només existeix un factor primordial sense el qual cap llengua podrà sobreviure en aquest món cada vegada més globalitzat: la necessitat.

Fem que el català sigui necessari, que sigui imprescindible per viure i treballar en els nostres països.

En parlem tot seguit amb els nostres convidats. Som-hi. Comencem!

Final

La frase de la setmana del científic Albert Einstein:

La vida és molt perillosa. No pas per les persones que fan el mal, sinó per aquelles que s’asseuen a veure què passa.

Tornem la setmana que ve.

"Permetre una injustícia significa obrir el camí a totes les que la segueixen"

Que tingueu una bona setmana i com sempre, molt bona feina